Propostes al 90è joc literari

Al joc literari de tipus creatiu d'aquest mes us proposava un text basat en la nit de Reis. Podeu trobar les propostes que he rebut en aquí mateix o als següents blogs: Tricària , Des d'on neixen tots els somnis , Cròniques sota el mugró, Atles particular, De res, massa , Aquelles petites coses, Mots emblocats, Xarel 10, Blog de l'Assumpta, Blog de l'Efrem , Mortadel·la Casolana .

Animeu-vos, encara teniu temps fins al 3 de febrer.

.

Tot va canviant, les cèl·lules del nostre cos, la pell, el semblant i fins i tot els sentiments. Tanmateix, les il·lusions d’infantesa i les que, en successives etapes ens han omplert de desig i de força, no s’esborren fàcilment de la memòria. Tampoc les podem mantenir vives permanentment perquè el temps s’encarrega de desar-les i, en part i per sort, de substituir-les. Algú, però, m’ha concedit el privilegi de mantenir-ne una d’intacta, com una meravellosa i rara excepció. Recordo la nit de Reis com la vivència d’una gran expectació. No era, només, el desig de les joguines, sinó el neguit que em produïa el misteri i l’èxtasi en saltar la sorpresa. La màgia de la nit ho feia tot fantàstic i imprevisible. Avui, que sóc vell i que no em queda al cos cap cèl·lula originària, conservo, encara, d’aquesta nit màgica el neguit de l’expectativa. Tinc la sensació i l’esperança que, en qualsevol moment saltarà la sorpresa i, amb l’èxtasi i per uns instants, la regressió a la infantesa.

Autor: Josep Cid

.

SET DE GENER

¡Visca l'or, l'incens i la mirra! Ja han passat els Reis i ens han deixat farcits d'il.lusions. Caldrà conservar-les fins d'aquí un any i cuidar-les cada dia.Quan jo era petita, un any em van arribar tots els regals penjats de globus enganxats al sostre. No em creia que els Reis no existien quan a l'escola em deien que eren els pares. D'on podien treure tots aquells diners. Quan el meu fill Merlí era petit, era una nit més plena de màgia, i a la cavalcada a recollir caramels. Aquest any li he donat els diners perquè es comprés una mandolina elèctrica. Però així i tot, valdrà la pena l'espera. Ens han deixat plens de llum, d'olors i de plantes remeieres, que ens ajudaran a ser millors i a fer aflorar la paciència per tornar a ser sans, olorosos i lluminosos.

Autora: Meritxell Sales

.

.

Atenta, amb els ulls com taronges, esperava el torn en el que un dels patges digués el meu nom i el de mon germà.
Per fi va arribar el moment! Quina capsa més grossa!!! Entre tots dos no la podíem aixecar de terra, sort que el papa i la mama sempre estaven amb nosaltres per ajudar-nos a portar els regals.
Quan vam arribar a casa, em vaig afanyar a passar per davant del meu germanet i amb avarícia vaig obrir el gran paquet. Estava farcit de regals per a tota la família!
Vaig buscar el que portava el meu nom: "nena", i el vaig obrir amb ànsia. Era la cuineta que havia demanat! Amb la seva pica, la seva aixeta, els armaris..., tot! Ho tenia tot! Aquella nit no vaig voler fer cas als pares que em demanaven primer, que sopés i després, que marxés a dormir. Jo només volia jugar amb la meva cuineta. Ells em van avisar, em van dir que els Reis em podien prendre la meva joguina i jo no en vaig fer ni cas.
L'endemà al matí la meva cuineta havia desaparegut i mai més la vaig tornar a veure.

Autora: Trini Gonzàlez

.

EL PARE NOEL I ELS REIS ES TROBEN PEL CAMÍ

Un dia de finals de desembre o principis de gener va passar una cosa que rarament passa: que, quan el Pare Noel havia deixat tots els regals, va veure tres homes, un ros, l’altre amb els cabells blancs i l’altre bastant morenet. Va pensar que eren tres homes normals i corrents, però va veure coses estranyes: portaven corones, camells i regals. Això li sonava i se li va acudir una idea: que potser eren els tres Reis d’Orient, que s’estaven a punt d’enlairar i va pensar que podria petar la xerradeta.
I dit i fet. Va xerrar una mica. El Pare Noel deia:
- Hi ha brutícia i contaminació pertot arreu. Com ha canviat tot des que vaig començar!
- Quan vam adorar Jesús es veia el cel molt net i vam poder seguir l’estrella sense problemes – van contestar els reis.
Al final, com que s’avenien tant, van anar tots junts un cap de setmana a un balneari, el Pare Noel per descansar i els Reis per preparar-se per a tota la feina que els quedava per fer.

Autor (10 anys): Eduard López