Aquest ha estat un dels llibres de més èxit de l'any passat, i no és estrany, ja que té alguns dels ingredients bàsics per a arribar a un públic majoritari i tocar-li la fibra sensible.Una taca de filferros separa dos xiquets, el Bruno i el Shmuel, diferents en aparença, però només en aparença, perquè els xiquets i xiquetes del món són tots de la mateixa pàtria i no entenen de races, ni de colors, ni de cognoms. I si els talles els cabells i es canvien de roba, poden arribar a confonfre's.
Aquesta història (més un conte que una novel·la, almenys en la meva opinió), narrada amb un estil molt planer, s'ambienta en un dels moments més esgarrifosos i deplorables de l'Europa del segle XX: els camps de concentració nazis.
En un marc així, els que es troben en una part de la tanca pateixen fins a límits inabastables, però els de l'altre costat no en surten gaire ben parats.
Si tot el que va passar allí ens resulta incomprensible, més ho és encara per a un nen de nou anys (no recordo exactament l'edat d'un dels protagonistes, el Bruno, fill del comandant del camp de concentració), que amb la seva innocència no s'adona de res. Aquesta innocència és utilitzada per l'autor de forma exagerada, intencionadament, per fer més palesa la magnitud de la tragèdia, tot i que a voltes, aquesta innocència resulta excessivament exagerada.
Us deixo alguns fragments:
"Va obrir la boca per dir alguna cosa, però en adonar-se que no trobava cap paraula per exoressar la sorpresa que experimentava, va fer l'única cosa assenyada que se li va ocórrer i la va tornar a tancar".
"Shmuel mirava fixament a terra amb aparença d'intentar convèncer la seva ànima que deixés de viure dins aquest cos diminut, que s'esmunyís enfora i volés cap a la porta i s'enfilés cap al cel, planejant a través dels núvols fins que fos molt, molt lluny d'allà."
22 comentaris:
El tinc pendent de llegir.
Quan acabi treballs i examens i pugui llegir les últimes pàgines que em queden de "Nosaltres els catalans" i "La pell freda", aquest serà un dels primers llibres de la llista! hehe
El desenllaç de l'obra, trobo que és molt brillant. Una sorpresa que remou -encara més- les consciències.
No vaig trigar gaire a llegir-lo, m´hi vaig enganxar ràpid... No m´esperava el final per res.. i la veritat em va arribar.
Tot i que la història es veu des del punt de vista d´un xiquet de 9 anys, vaig trobar que va ser una cruel descripció des de la innocència i la ingenuitat... que em va fer pensar bastant.
Fins aviat!!!
És obvi que la meva opinió no és majoritària (el llibre és un dels més venuts), però a mi no em va agradar gens. Vaig trobar que era una mena de panflet, massa tou, massa sentimental, gens crític... i, ho sento, amb un final massa previsible. Està clar que ha d'haver-hi llibres per tothom... i aquest no és per mi!
Me l'han portat els reis, i el tinc a punt per començar a llegir-me'l de seguida que acabi Gomorra. Ja et diré què m'ha semblat.
No és d'una gran qualitat, però és recomenable de llegir.
Molts dels meus alumnes d'onze i dotze anys l'han llegit o l'estan llegint encara que jo pensava que no els hi agradaria, els hi agrada força.
Jo també vaig trobar que aquesta innocència de la criatura és exagerada (com no és creïble que els nens es puguin comunicar amb tanta facilitat i el "lliure" pugui accedir a l'altre món. Un recurs tècnic al servei d'una finalitat ideològica. El vaig trobar oportunista i fals, tot i que l'autor sap fer bé aquesta feina d'arrencar la llagrimeta perquè sap bé quins són els recursos de moure les emocions dels lectors. Salvant les distàncies, és molt més digna (i d'una qualitat extraordinàriament millor) "La llista de Schlinder". Em sembla
Com a llibre de lectura ràpida està força bé, arriba a tocar la fibra com bé dius, però de vegades l'ingenuitat del protagonista és excessiva inclús per un nen de la seva edat. El més interesant és el punt de vista, la visió d'un nen. M'agradat...
A Vielha és lectura obligatòria de tercer i quart d'ESO, és una obra que empatitza amb qualsevol franja d'edat a partir del catorze anys, tot i certs aspectes que en principi podrien ferir sensibilitats tendres per edat. Toca diferents punts, el tema històric, el tema dels paisatges interiors i exteriors dels protagonistes, la banalitat de la mort al temps que la seva monstruositat en aquella època signada per la parca massiva i tan singularment tocada des de la perspectiva d'un nen, en fi, un encert per anar a aquell infern d'un mà protagonista molt tendra, molt innocent i lamentablement molt màrtir.
Les novel.les històriques tocades amb espècies d'originalitat i singularitat ens apropen molt més a tot l'embolcall dels temps històrics que es vol abarcar.
En l'aspecte negatiu dir que la narració és molt modesta sense massa estralls diguem-ne d'alta literatura, tot i que d'una altra manera no hagués agafat tanta franja d'edat per ser llegit, té un propòsit i l'assoleix, no és digna d'esment en molts aspectes literaris, però sí almenys, millor que molts d'altres llibres que com aquest pretenen ser venuts peti qui peti.
Les llicències surrealistes de l'autor per no perdre el fil del seu objectiu són excusables, està clar que era impossible que dos nens parlessin sense problemes com els dos protagonistes a la vora d'un camp d'extermini, però és clar, la literatura s'ho pot permetre per això hi és.
Si volem litertura pota negra sobre el nazisme anem al morenc (masenc) Miquel Esteve i al seu llibre Heydrich i les agents del Saló Kitty.
A. Guiu.
Demà el començo! (no és broma)
Estic molt content de que el jueus hagin tingut els recursos nacessaris per deninciar l'abominable genocidi a que van estar sotmesos.
Espero, però, que algún dia a els palestins els hi tornin el país que els hi van robar i puguin fer el mateix.
A mi, igual que a la Francesca, no em va agradar gens el llibre, perquè em va semblar massa sentimentaloide i poc fidedigne històricament. Potser la meva opinió hauria estat diferent si dies abans no hagués acabat de llegir K.L Reich de J.Amat Piniella.
Igualment, em sembla un bon llibre per apropar a la jovenalla el tema de la massacre nazi.
Una innocència una mica massa exagerada, però estic d'acord amb que és un desenllaç que impacta. Sembla una mena de venjança amb el que fa més mal: els fills.
El que em va agradar del llibre:
- Els dos nivells de lectura (per a joves i per a adults).
- La transcripció dels topònims.
- El final.
El que no em va agradar del llibre:
- Les incongruències històriques.
- La gestió de l'espai narratiu (el camp de concentració no apareix fins a la meitat del llibre).
El que m'agradaria:
- Recomanar "El fotògraf" (Ara Llibres), que també va de nazis.
És una novel.la que a mi em va enganxar bastant i que em sembla que està pensada per un públic juvenil. A l'institut del meu nebot el fan llegir a 1r. de batxillerat, i a ell, i es veu que a la resta de la classe, els ha agradat molt.
Estic tan d'acord amb el comentari d'en Joan Grau...
Ja s'han aprofitat, ja, els jueus, del genocici comès pels nazis. Vinga a fer pena i després ells anar fotent el poble palestí.
Que no ens enredin amb aquesta "literatura"...
La meva humil opinió...
a mi tampoc em va agradar gaire... massa previsible i gens original.
Ui Ui Ui !, jo el tinc de reis, ara estic llegint -el món groc- que va recomenar el bloc platerets i cassoletes i desprès ... si puc ja vindrà aquest.
Ara encara estic més intrigada ... m'agradarà ... no m'agadarà ... ja us ho faré saber ! Suposo que com que ja se n'ha parlat molt i molt del tema ... i del llibre ... i de la pel·lícula ... una mica si que
pot decebre.
Bona setmanaaaaaa !
Ho sent, però el llibre és dolentíssim. Això del doble nivell de lectura jo ho explicaria d'una altra manera: no és ni carn ni peix. Algunes coses són incomprensibles per als infants, i d'altres són puerils per als adults. És a dir, un doble error. El elements de la història (la diègesi) estan treballats a cops de puny. Hi ha incomptables relliscades històriques. I al llarg de tot el llibre hi ha un sentimentalisme cursi i sobrer. En definitiva, sé que vaig contra l'opinió general, però em sembla una gran campanya de mercadotècnica (una més) de la Random House.
Jo l'he comprat dos vegades -l'he llegit només una. El primer llibre me'l vaig deixar oblidat a Berlín, creia que era un bon lloc per a llegir-lo. Acostumat a llegir papers oficials, va ser una mica d'aire fresc. N'he llegit de millor..., i també n'he deixar de llegir o d'acabar de pitjors (sempre des del meu punt de vista, és clar). De totes maneres, cada cop és més difícil que el final d'un llibre et sorprengui, i este ho ha fet. Llegir-lo no fa cap mal.
Francament, em va semblar un llibre fluixíssim, em va decebre molt. Ple de tòpics repetits, de literatura senzilla i avorrida... Si no l'has llegit et recomano un clàssic (comic novelat) de la mateixa temàtica i que em sembla que li dóna mil voltes al de Boyne: MAUS
Publica un comentari a l'entrada