Aquest és el fragment inicial del conte "El meu germà preferit", inclòs a El vertigen del trapezista:.
"Quan el mut toca l’arpa, sempre faig anar el vídeo més de pressa. No és precisament la part que més m’agrada de les pel·lícules dels germans Marx, i espero que em perdonin els amants d’aquest instrument, però, simplement, trobo que el so de les seves cordes no lliga amb el sentit de l’humor; tot té un lloc i el seu moment adequat. El mut tampoc és el meu germà preferit, tot i que ho va ser fa molt temps. Prémer la botzina i treure sorprenents objectes de les butxaques pot tenir certa gràcia, si ets un xiquet de vuit anys.
Jo, una vegada, ho vaig ser; i me’n reia de les ximpleries del Harpo."
Jo, una vegada, ho vaig ser; i me’n reia de les ximpleries del Harpo."
4 comentaris:
Encara ric amb les ximpleries del Marx.... ara, com tú, l´arpa em supera.... ho sento.
Uns molt bons elements els de la foto.
A mí l'arpa també em supera,la tinc travessada. No puc amb ella...però tampoc puc amb els germans Marx. Mai m'han fet gràcia. Especialment el mut, que em posava molt nerviosa.
Jo aprofitava per emprenyar el meu germà quan aquest tocava l'arpa fins que tornava a parlar en Groucho, el meu preferit.
;-)
Publica un comentari a l'entrada