tens un racó dalt del món: La L de la vida

02 de gener 2009

La L de la vida

En quin moment ens podem treure la L d'anar per la vida?

A quina edat?

Quin examen hem d'aprovar?

Cal fer alguna prova pràctica?

28 comentaris:

Striper ha dit...: La veritat es que no ho se pero tenim la sort de que no tenim la vida per punts.; 2 de gener del 2009, a les 11:37
ximo ha dit...: O si, i algú ens el va trien fins que no mon queden i s'acaba ( la vida ); 2 de gener del 2009, a les 11:44
neus ha dit...: ja et dic jo que només ens la treurà la mort, hem de ser aprenents tota la vida!; 2 de gener del 2009, a les 11:49
Nuesa Literària ha dit...: Crec que mai no ens podem treure la L, perquè sempre n'estem aprenent. Sovint, quan ja ens pensem que podem donar lliçons, se'ns presenta com una revelació l'evidència que hem estat cometent un profund error i que cal rectificar. Però potser la vida en si mateixa són unes llargues pràctiques que serveixen per a treure's alguna mena de carnet... no?; 2 de gener del 2009, a les 11:50
Rita ha dit...: Com l'elur, penso que sempre hem de ser aprenents...; 2 de gener del 2009, a les 12:25
estrip ha dit...: pels camins on no hi ha perill de topar amb ningú! Però que avorrit seria.; 2 de gener del 2009, a les 12:38
Eloy ha dit...: La L no ens la treurem mai de sobre, sempre hem d'anar aprenent, malauradament, alguns mai aprenen o pensen que ja ho han après tot. Potser aquests necessitarien un examen per ser persona. Qui el fa o com és fa? Impossible saber-ho.
Molt bon any nou.; 2 de gener del 2009, a les 12:51
Òscar Cavero 100% ha dit...: mira s'ha de fe tenir 18 anys i aprovar 2 examens el de pràctiques i teòrica i portar un any la L de LOCO!! xD; 2 de gener del 2009, a les 12:53
Anònim ha dit...: La L de la vida:

Tot és un aprenentatge,
tot un viatge a Itaca,
tot un meravellar-se
amb l'alba blava
i amb la lluna de foc,
tot són fils d'un cabdell
que mai és el mateix,
que sempre és el mateix,
talment el riu d'aquell filòsof
que deia que tot es movia,
i en aquest moviment
rau l'aprenentatge etern,
mai res és igual,
per això hen de nedar
amb la L a la pell
perquè aprendrem i gaudirem
cada dia de la mateixa vida,
cada segon de diferents emocions.
El llibre de la vida és infinit
i el millor aprenent
sols en sap l'equivalent
a un gra de sorra d'un màgic desert,
sí, estem per sort condemnats
a navegar sobre un L d'aprenents
el meravellós i captivador oceà
de ser peces d'un enlluernador tot,
místic o pagà, impossible de conèixer, impossible de comprendre.

Jesús, Bon Any 2009.
A. Guiu.; 2 de gener del 2009, a les 13:27
Els del PiT ha dit...: Cadascú que se la tregui quan ho cregui convenient, però que no badi que és llavors quan vénen els accidents...
Salut!; 2 de gener del 2009, a les 13:56
Joan Calsapeu ha dit...: Depèn. La L de "letífic", de "lasciu" i de "longànime" no me la voldria treure mai.; 2 de gener del 2009, a les 14:57
Garbí24 ha dit...: Amagada , però sempre l'hem de portar , el qui es pensi que ja ho sap tot , segur que es el que més pot apendre.; 2 de gener del 2009, a les 15:15
Trini González Francisco ha dit...: Uis quàntes preguntes! I que difícils!!!
Què tenen premi, aquestes?
I una cosa..., la "L" seria de "lliri"? ;)

Ja fa dies que et vull fer un petit regal, però quan no és per una cosa, és per l'altra i no me'n recordo o, quan me'n recordo, no puc. Res..., és un bocinet de la meva web que em penso que t'agradarà. És just des de l'altra banda de la foto de la capçalera del teu blog, més o menys.

En fi..., tu mateix! Serveix-te!; 2 de gener del 2009, a les 15:59
rebaixes ha dit...: Coincidim que som aprenents, però... de què? Quan sembla que ens la podem treure, ens posen el dogal i el cascabell altra volta i a començar de nou. Segurament que faran una llei per que tot sigui més suau i que els exàmens previstos no donguin carabasses, per que si tots ens presentem a dalt a s.Pere amb la L qui sap si es pensen que som els catalans com a segadors i cantant... Ja sento als de per allà dins com ens deixarien. Que tot sigui per bé. Es que aquest Jesus ens posa entre la espasa i la pared. Au, treieus la L que al cotxe no li fa cap gràcia... Prou.Anton.; 2 de gener del 2009, a les 16:03
kweilan ha dit...: Si ho sapiguèssim tot el dia a dia seria molt avorrit...aprendre coses noves és el millor que hi ha.; 2 de gener del 2009, a les 17:05
Anònim ha dit...: La L no s'ha de treure mai. Serà una manera d'anar sempre amb precaució. És a dir: amb respecte pels altres i amb tu mateix.; 2 de gener del 2009, a les 18:37
Anònim ha dit...: L'hauriem de dur sempre a sobre, per tal de recordar-nos lo fràgils que som al volant i que sempre serem aprenents de la conducció i de la vida en general.; 2 de gener del 2009, a les 18:51
Laura ha dit...: Estic d'acord amb la majoria. Sense voler ser pessimista, sinó realista, crec que no ens la podem treure mai.; 2 de gener del 2009, a les 21:18
Anònim ha dit...: Sí, la vida és una aventura on en qualsevol moment podem ensopegar-nos amb situacions inesperades i noves, per tant, segurament la ela, la portarem sempre.

petonets; 2 de gener del 2009, a les 21:27
Josep Lluís ha dit...: Malauradament ens traurem la L quan passem a la M, la m de mort. Mentre tant, a aprendre sens parar.; 2 de gener del 2009, a les 22:37
Efrem ha dit...: Quan en tenim els collons tan pelats que ens tornem indiferents davant la mateixa.; 3 de gener del 2009, a les 0:02
Aloma. ha dit...: Creus que hi ha resposta per una L?
Ens hi va la vida a una L per tant, tinguem seny amb la L. I la POST-L també.

Salut i bon any :); 3 de gener del 2009, a les 1:47
Efrem ha dit...: La teva pregunta implica un pre-judici: Quan preguntes "En quin moment podem fer-ho" estàs afirmant que hi ha algun moment en el qual podem fer-ho. Com ho saps?; 3 de gener del 2009, a les 7:01
bajoqueta ha dit...: La podem treure provisionalment, però portant-la sempre guardada per si un cas...; 3 de gener del 2009, a les 10:12
jo artin au ha dit...: No em cal la L. Vaig en transport públic i puc llegir, contemplar, dormir, pensar, utilitzar el mòbil (si truquen) sense risc, xerrar distretament, peter-me de riure, si la companyia acompanya. Llàstima que a Tarragona siguin escassos (per comunicar amb pobles, però molt més escassos que Reus i voltants o Vendrell i rodalies); 3 de gener del 2009, a les 14:28
kika ha dit...: mai! i sempre hauriem de procurar tenir-la present!; 3 de gener del 2009, a les 15:02
Cristina ha dit...: Molt bona reflexió! Jo encara no me l´he tret i diria que seguiré amb la L per molt de temps.; 3 de gener del 2009, a les 16:23
assumpta ha dit...: Crec que a la vida sempre la duem posada la L, si més no, ens fa tocar una mica de peus a terra i pensar que n'hi ha molts d'aspectes en ella on cal que anem amb compte.
En la vida real, algú pot anar sense la L ?; 4 de gener del 2009, a les 18:56