La por de mirar endavant és menys por,
si et tinc al costat,
i l'escalfor del sol no enlluerna,
ni m'espanta el vent de dalt.
.el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
14 comentaris:
la por és un avis, si un fins té protecció...Anton.
Preciós :-)
Jo no en sé gens de comentar poesia, sóc un desastre en aquest tema, però sí sé si m'agrada... i aquests quatre vesos m'agraden :-)
Tens raó, la por pot arribar a ser menys por si ens ho proposem i triem aquest camí.
Gràcies per posar-ho en mots.
Un petó!
que les pors siguin menys pors, doncs i mirem endavant!
A qui cal sempre tenir al costat, per superar les pors, és a un mateix; és l'única persona que segur que serà sempre amb nosaltres.
Maco.
que be es sent u quan li donen la ma per pujarlo un poquet
Diu J, cantant i lletrista de Los Planetas, que mirar el futur sempre fa por, però que -si ens adonem- sempre estem al present.
Salutacions d'un nou seguidor. Des de Xàtiva.
Una mica de companyia sempre s'agraeix.
Però de vegades passa allò de: millor sol que mal acompanyat.
I s'ha de seguir endavant, amb por o sense.
Aleshores, si no tinc una altra má, m'agafo la meva.
I som-hi que no ha estat res.
Quina veritat més gran :)
M'encanta que vagis posant poemes, encara et retornarem als orígens! (ho vas dir fa poc).
Compartir el camí és molt més tranquil·litzador, i tant que sí!
Maco! Penso com en Ferran, la millor companyia ets tu mateix. Si a més, hi ha més gent, fantàstic, però si no, no passa res.
Recordo aquest lloc , i si sense por.
la por sempre és por, siga com siga...
A vegades la por sorgeix per mirar endarrera... quan afloren els records...
I si, tot és més fàcil amb algú al costat... i sentint aquella seguretat en tu mateix.
Però mirem endavant vivint el present...
Una abraçada!!
Publica un comentari a l'entrada