Li Bai, el líric del vi i de la Lluna, és un dels poetes més importants de la literatura xinesa. Representa el cim de la poesia del període Tang, –al segle VIII d.C–, un dels més esplendorosos i fructífers de tota la cultura xinesa.
Aquests poemes selectes recillits per Aeditors són una aproximació a la seva extensa obra, impregnada del pensament taoista, exquisidament il·lustrat en difusos paisatges muntanyosos i aquàtics, en la llibertat del vi, i en un delicadíssim sentimentalisme.
Aquests poemes selectes recillits per Aeditors són una aproximació a la seva extensa obra, impregnada del pensament taoista, exquisidament il·lustrat en difusos paisatges muntanyosos i aquàtics, en la llibertat del vi, i en un delicadíssim sentimentalisme.
Sojorn a la muntanya
Assegut sojorno en un boscamb la camisa oberta.
Amb peresa, agito
un ventall de plomes blanques.
Em trec el turbà
i el penjo d'una pedra.
Entre els pins corre la brisa
que acarona el meu cap nu.
3 comentaris:
Doncs crec que es la meva primera aproximació a la literatura xinesa.
transmet molta pau aquest poema.
No connec gaires -per no dir cap- autors xinesos. és un món completament desconegut per mi
Presament aquesta setmana m'acabad'arribar la plaquette "Ebri de lluna" de Li Bai, que va publicar, el desembre passat, Edicions 96 a la seva col·lecció "Razef, amb traducció d'Eduard J. Verger.
Publica un comentari a l'entrada