Amb aquest recull de poemes, editat per Aeditors, finalista del premi Vila de Martorell 2008, Josep Igual ens porta a un món on regna la paraula precisa, la paraula exacta per transmetre uns sentiments molt lligats a l'existència humana.
Josep Igual, amb lucidesa, sembla que arribi a l'essència de les coses amb el mínim de paraules possibles, i demanarà la nostra participació activa, la nostra complicitat.
Com sempre, la millor manera d'explicar el llibre és mostrar tres poemes d'aquest recull, d'aquestes Ditades al vidre, d'aquestes empremtes d'un escriptor de raça.
Signes
Se'ns tornaran signes les arrugues,
respostes provisionals transitades
per mirades i llavis que ens reinventen
Foc fatu
Potser seràs foc fatu en el pentagrama cec,
una reverberació que et reescriurà
discretament
en la circumstancial memòria de l'espill.
Crepuscle
Puerilment
tanques els ulls.
La polpa del crepuscle batega
sota la parpella fatigada.
Bog d'esperes eixorques
vols creure que els límits
et seran peitosament arranats.
3 comentaris:
Exquisit tast de aquesta obra el que ens has ofert.
Gràcies per recomanar poesia...
Bonics versos.
Publica un comentari a l'entrada