Fragment del poema “Temps de tot “ de Joan Giné Masdeu
(Priorat meu, no ens rendirem)
No em diguis ja:
la vinya és morta.
El cel s’obri i badalla
i la lluna és veu torta,
ai! si el vostre esperit
s’adorm
i l’oreig s’abat
i engoleix la porta.
No em diguis ja:
la vinya és morta.
que el meu cor
amb pluja trista
es
fondria
en temps de tot.
la vinya és morta.
El cel s’obri i badalla
i la lluna és veu torta,
ai! si el vostre esperit
s’adorm
i l’oreig s’abat
i engoleix la porta.
No em diguis ja:
la vinya és morta.
que el meu cor
amb pluja trista
es
fondria
en temps de tot.
2 comentaris:
Suposo que terra de bons escritoptors com terra de bons vins que la terra fa caracter i escola.
I bona gent també, que jo tinc bona amistat amb gent que viu a Valls d'origen d'algun poblet del Priorat: generositat, amabilitat i un punt d'alegria. Han marxat del seu poble 8no tenien altre remei)però sempre hi deixen arrels.
Publica un comentari a l'entrada