"La pastisseria és a l’altra punta de la ciutat, no li ve de pas, però és igual, l’esforç s’ho mereix en un cas d’urgència com aquest. Esbufega; caminar tan de pressa el cansa i, per això, els últims metres va més a poc a poc. També ho fa perquè duri més l’emoció d’atansar-se a l’últim paradís. Ja s’hi acosta: la perruqueria, l’agència d’assegurances i després… Cau, de genolls a terra i plora, amb les mans posades al cap, potser de forma exagerada. Algú dirà que no n’hi ha per a tant, que cada dia se’n tanquen de pastisseries, i se n’obren de noves."
Fragment del conte "Lúltim paradís", inclòs a El vertigen del trapezista.
6 comentaris:
Em fas pensar, Jesús, en el negatiu de les teve s felicitats petites: les petites tragèdies interiors.
És un fragment brillant, com el primer i segon conte del llibre, la tonalitat que tens a l'hora d'escriure és com la d'un xerrador càlid, hàbil i simpàtic, no exempt de literatura, sols faltaria, els jurats et recolzen i els lectors penso que ho hem de fer, val a dir que alguns contes són previsibles, però la seva previsibilitat entra prou bé, aprovats amb nota, n'hi ha de notables més de cinc pel meu gust i això, ja és prou difícil en narrativa curta on contínuament s'ha de canviar de xip, el primer és de matrícula d'honor, i el segon la voreja, i això demostra que tens maneres de nove.lista, tant com de prosista en curt, ara em faré amb el teu primer llibre.
Bon vertigen d'estiu, si és tan bo com el del trapezista, voldrà dir que has tingut un estiu ple de miratges interessants.
Ens veiem.
Totes les opinions són personals i tractant-se de qui és tracta, jo mateix, molt probable que no encertades del tot.
Albert Guiu.
Acabo de desobrir el teu blog gràcies a una entrada al blog Platerets i Cassoletes, que el recomanava.
La veritat és que tot just porto 5 minuts vagarejant i ja me n'he enamorat! Felicitats per l'enorme feina que hi has fet i per tota la dedicació que hi poses...
Jo també seria de les que cauria de genolls a terra si veiés tancar alguna de les meves pastisseries preferides (en el sentit literal del text!) ;)
Es que les pastisiries son catedrals del pecat de GULA.
Ostres, molt bo el fragment la veritat.
Moltes gracies, Jesus, per passar pel meu blogspot i comentar, ha sigut tot un detall i m'ha fet molta ilusió.
Prometo passar mes sovint per aquest blog, cuan el treball em faci un racó, per aqui estarè.
Una abraçada!
Quàntes pastisseries trobarem a faltar...!!!
Bon text!
Publica un comentari a l'entrada