Amb la d'avui, arribem al 52è divendres consecutiu de Cares del món, o sigui, un any de vida! Sembla molt lluny aquell 6 de juny en què vaig encentar aquesta secció. Per a celebrar-ho i garantir la continuïtat d'aquesta secció, demanarem ajut a la cara d'una bruixa bona que em va descobrir el Toni Ibáñez en un agradable passeig quan vaig presentar el meu llibre a Vallromanes.
Gràcies a tothom que ha col.laborat enviant-me imatges.
Vicenç Laiz, Jordi Casanovas, Luluji, Som los que som, Núria, Generació , Toni Lluch, Pep Clemente, Tinc una palla a l'ull , Montserrat, Nauargos, Jordi Pujadas, L'Atzucac, Enre9, Té la mà Maria, Tomàs Camacho, Josep A. Martínez Tarragó, Carme Rosanas, l’Esther, trapezista, Ricardo Gascón, Frannia, Dani Coll, Jomateixa, Marina Arrogante, i perdoneu si em deixo algú.
9 comentaris:
És una secció divertida, has recollit un munt de cares. Enhorabona!
en foix té una sèrie de «poemes en pedra» genial: unes simples pedres de platja que, en una determinada posició, i amb un títol (o no) suggerit pel poeta, adquireixen formes estrambòtiques, cares, etc. no sé si el coneixes... a la biblioteca de la uab en tenen el llibre
salut
És la cara de la bruixa que vigila la Roca Foradada...
Sembla que li moqueja el nas.
si és que el temps no té temps, passa com una bufada al clatell i ja has donat mitja volta a l'univers...
coi un any i quantes cares.. :-)
vaig a veure a a veure...
salut i bon estiu Jesús Ma.
Has penjat cares realment divertides i originals. Felicitats per l'anniversari.
Guapa aquesta bruixa! si que sembla bona :)
Gracies a tu maco, a sigut un plaer participar, i perdona que no pugui sovintejar com m'agradaria pel teu bloc.
Moltes felicitats, per aquest recull de caretos :))
Mil petons, i molt bon cap de setmana.
Buscaré una foto de dos pedres que tinc al taller i que sembla que parlin entre elles.
Enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada