el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
Per què trobem més bones les taronges, tot just quan s'estan acabant? Perquè han acumulat dolçor tot aquest temps? Perquè sabem que tardarem mesos en tornar-ne a tastar de fresques?
Aquí sí que discrepo, m'agraden les primerenques perquè són més acidetes, l'enyor d'unes bones taronges (les que no porten vernís), l'hivern... aquestes tan dolces i empalagoses ja no m'agraden tant...
7 comentaris:
Aquí sí que discrepo, m'agraden les primerenques perquè són més acidetes, l'enyor d'unes bones taronges (les que no porten vernís), l'hivern... aquestes tan dolces i empalagoses ja no m'agraden tant...
S`poso que per que estan al seu punt de maduressa i son mes bones.
Com n'és de bo un suc de taronja recent expremut!
I la gent compra sunny...
sense dubtar-ho: per mi és perquè tardarem en tornar-ne a menjar!!!!!!
:DDD
A mi em passa també, i amb les mandarines i els préssecs, quan s'acaben és quan els trobo més bons. Llei de vida!
a mi m'agraden les sanguines, però perquè no es fan ja?
Les maduixes a Finlàndia són més dolces quan estan acabant, també. Ple de nits blanques del nord.
Publica un comentari a l'entrada