#cosesquetrobo #tresorsdelcarrer
M’atrauen les coses petites, caigudes. Em sedueixen les
paraules. Aquesta combinació fa que sigui fàcil trobar-me pel carrer, inclinat
mentre apunto amb el mòbil a terra, perquè he trobat un dels meus tresors.
Sovint són objectes vells o perduts, trossos de paper on hi distingeixo, de
lluny, alguna paraula, i que m’atrauen amb un magnetisme no sé si malaltís.
Dissabte passat, durant les Jornades de les Lletres
Ebrenques, de camí entre el restaurant i la Biblioteca, trobo a la vorera una
carta estripada d’un joquer, tot just quan està tant de mode a causa de la
pel·lícula recent estrenada.
De vegades em pregunto qui em posa aquestes coses al camí, o
quina mena de programari utilitza el meu cervell per a detectar-los a
distància.
No deixo passar de llarg mai aquests regals, i normalment
els acompanyo d’un breu escrit.
Inspirat pel moment que vivim, m’han sortit aquestes
paraules.
Us proposo un joc: què escriuríeu vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada