09 d’octubre 2011

Les cartes marcades, de Raimond Aguiló

L'any 2009, Raimond Aguiló va fer un treball de recerca al voltant d'un cosí germà del seu pare, afusellat durant el règim franquista. Fruit d'aquesta recerca és el llibre Les cartes marcades, on a través de poemes narra els moments de l'empresonament, de l'espera, del "judici" i de la mort. Es tracta doncs d'una barreja de poesia i narració, en veu de tres personatges: l'afusellat, la seva dona i el mateix autor setanta anys després. El llibre està il·lustrat amb imatges de la presó de Pilats de Tarragona, on es produiren els fets, i que augmenten encara més l'emoció que ens fan sentir les paraules, el dolor, la impotència.

Com a mostra, us transcric un dels poemes:

.
Des de Pilats
Diumenge, 11 de juny de 1939
.
La cambra quadrada de sostre alt
amaga al capdamunt una petita finestra,
esperança de qualsevol notícia.
.
No tenim llits ni condicions,
cada dia és un condol.
Arrenglerats a terra com els cucs,
ensempassem les olors
del forat de la cambra
i de la brutícia antiga de les parets.
.
No tinc res de res,
tan sols la paraula i el pensament,
i això -creiue-me- fa molta nosa.

1 comentari:

Titània ha dit...

Que la paraula i el pensament facin molta nosa, és qualcom semblant a la capitulació de la llibertat personal, perquè són la única cosa que, si no volem, no ens poden prendre. El dolor pot arribar a fer-nos desapareixer en vida. És el pitjor que ens pot passar: que arribem a capitular abandonant tota esperança.