Poesia a la frontera (2)

Les roques del Port sotgen expectants

el ritme plàcid dels dies,
el tic-tac de rellotges invisibles,
el demacrat rostre dels anys.
Algú s’atura a mig camí, petit en la distància,
cerca el transparent límit
que tracen els humans.
Aliat amb el vol d’un moixó,
el Port se’n riu.
.
Una de les meves col·laboracions al llibre col·lectiu Poesia a la frontera, de March Editor.