Els quaranta-dos poemes aplegats a «Els Crisantems» constitueixen una profunda descripció de tot un món sentimental on l'element floral juga un paper principalíssim, tant des del punt de vista escenogràfic com des del vessant simbòlic. Les distintes flors guarneixen els poemes a la vegada que els omplen de contingut i de missatge. Al costat d'un esclat botànic que ens atrapa també hi reconeixem un seguit de detalls de la geografia ebrenca, de la terra i el paisatge que el poeta coneix de primera mà. Amb aquest llibre, Rafael Haro ha guanyat el V Premi de Poesia Joan Perucho Vila d'Ascó, 2010.
Us deixo amb un parell de poemes com a tast:
.
He refet tants cops la tanca
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.
.
IRRECONCILIABLES.
Cap viu mai no s’ha mort
perquè no en té memòria.
I dels morts,
cap de viu n’esdevindrà mai més.
Un imperfecte cercle
que no es tanca.
Us deixo amb un parell de poemes com a tast:
.
He refet tants cops la tanca
que em cremen les mans
en olorar el filferro creuat
per les tenalles velles.
.
IRRECONCILIABLES.
Cap viu mai no s’ha mort
perquè no en té memòria.
I dels morts,
cap de viu n’esdevindrà mai més.
Un imperfecte cercle
que no es tanca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada