No té cor, sinó engranatges, el rellotge. Que el pas del temps et traeixi només depèn de tu.
.
Per a Relats conjunts d'aquest mes.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
10 comentaris:
Ben vist. Nosaltres fem i desfem el nostre camí i som responsables i causa del que en ell ens passi.
Potser sí, però el seu batec és igual de constant que el d'un cor, i durarà molt més. No enganya a ningú, però tampoc no s'atura per a ningú.
I al final, segurament sí, acabarà traïnt... Preciós aquest post! Fa reflexionar.
De vegades nosaltres també ens deixem portar per un batec, sense deixar que ens parli el cor...
Engranatges de ritme constant, que no s'acceleren i no ens posen l'ai al cor
Genial! ets el rei del relat condensat! és curt i és molt gran!
boníssim! poques paraules per dir moltíssim
Molt bo.
No trair-se, o fer-ho, tot un dilema sense excuses
Uau, bon conte!
Molt filosòfic.
Publica un comentari a l'entrada