15 de setembre 2007

Hàbits de lectura


Fa poc he vist un anunci del "Plan de fomento de la lectura" que acaba dient: si tu llegeixes, ells llegeixen. Té molta raó, perquè qualsevol cosa, per tal que sigui convincent, s'ha de predicar amb l'exemple.
Malgrat tot, jo em vaig fer adicte a la lectura de molt petit, tot i que els meus pares no són precisament gaires bons lectors. Són d'una generació que no va tenir un accés fàcil a la cultura, ja en van tenir prou en poder sortir-se'n de la post guerra. Però sí que em van ensenyar a estimar els llibres, i a tractar-los amb respecte.

A la fotografia es pot veure part d'una col·lecció que molts i moltes de la meva generació tindran a casa. El meu pare, sempre que anava a Reus a fer alguna gestió, me'n portava un exemplar, que jo llegia una i altra vegada amb entusiasme. Es pot apreciar que estan gastats pel seu ús, tal com toca, i els tinc força estima perquè potser són una de les pedres on es fonamenta el lector i l'escriptor que sóc.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina meravella de col·lecció! Jo els conserv tots els llibres de la meva infància, fins i tot els contes de quan tenia 2 anyets o així. I ara tenc una gran biblioteca a l'habitació gràcies a que el meu pare, en acabar de sopar, es seia al sofà, posava música clàssica i llegia. Jo, tot volent imitar-lo, vaig acabar fent el mateix. Pensava que si cada vespre feia això era perquè valia la pena i passava gust. I de petita m'aseia amb ell i vaig passar dels contes als llibres tipo "Los Cinco", "La volta al món en 80 dies", "El principito", etc. Potser si el meu pare no hagués fet aquest ritual, jo ara no llegiria. Ara puc dir que quina cosa tan fantàstica que m'hauria perdut. Gràcies pare! ;)

Anònim ha dit...

aquesta campanya que tu fas referencia estar molt ben feta. per a mi té n 10, tot i que no deix de ser una campanya.
pblicista

Júlia ha dit...

Jo no estic massa d'acord amb aquest determinisme, l'exemple és important i també, sobretot, tenir llibres a casa, a l'abast, però conec casos molt curiosos de pares gens lectors amb fills lectors fanàtics i a l'inrevés, també. Afortunadament per als qui han tingut pares poc 'cultivats' no tot està tan clar ni té una relació tan directa. Ni en els aspectes bons ni en els dolents. Porto més de trenta anys treballant a l'escola i n'he vist de tots colors.

Marrogant ha dit...

A la llibreria del poble on vivia tenien llibres de segona mà i podies fer intercanvis (pagant cinc pessetes podies deixar-ne un i emportar-te'n un altre). Recordo que anava amb el duro ben agafat em passava hores mirant aquells llibrets atrotinats.

Anònim ha dit...

L’exemple és important, però no sempre decisiu. Això si, cal practicar l’hàbit “descaradament” davant dels fills. I oferir-los lectures interessants, que esperonen la seua imaginació. Quan era menut recorde al meu iaio que llegia, una i altra vegada “La cabaña del tio Tom”, un llibre que després m’ha encisat més pels records que em suggeria que per la història en si. Reconec que ara, a més de lector, sóc un posseïdor de llibres malaltís.

Jordi Gonzalez ha dit...

I tenen raó. El meu fill té 10 mesos. Quan el possem a dormir ens quedem una estona amb ell (alternativament) llegint i ell, passat un temps prudencial, et mira s'agafa del seu llitet un conte que no sap ni el que significa i fa també com si el llegís.

Carme Rosanas ha dit...

Jo, durant molt temps vaig estar força d'acord amb la Júlia. No hi ha tant determinisme, però una mica sí.
El meu pare era un gran lector i sobretot un enamorat dels llibres. En comprava més dels que tenia temps per llegir. Ens ha deixat una herència de milers i milers de llibres... fantàstica. Jo també sóc adicta als llibres i a casa meva sempre m'han vist llegit un llibre rere l'altre o fins i tot combinat diferents llibres en els mateixos dies. Quan els meus fills eren nens i adolescents, (per més contes que havíem llegit junts) em semblava que mai no els agafaria la dèria de llegir per ells mateixos. Però ara que han crescut una mica més... llegeixen tots dos. Per fi, puc respirar tranquil·la!

Carme

Anònim ha dit...

Estic d'acord evidentment no es pot generalitzar , sempre hi ha excepcions.
La meva afició a la lectura començà tardana.... però es molt curios el que m'ha passat aquest estiu, cada nit llegia amb la meva "menuda" de 18 mesosal costat i si una nit abans d'anar a dormir no obria el llibre ella sempre m'ho recordava "mama conte" em vaig quedar com diem nosaltres "a cuadros "...ara si fem cas a l'anunci potser sortirà futbolera com el seu pare partit que fan partit que mira ....

Giorgio Grappa ha dit...

La campanya del ministeri em semblaria bé si no fos pel caragolet coent:
"Si tu lees, ell@s leen." Com redimonis es llegeix això? Com redimonis es llegeix un signe que no és cap lletra? I és tot un ministeri el que fomenta aquesta barbaritat ortogràfica? En benefici de què? De destrossar les peculiaritats d'una llengua romànica, simplement perquè aquestes peculiaritats no són "políticament correctes"? A veure, però quan han sigut correctes els polítics?

Diatribes a banda, jo també pense que, tret d'excepcions molt excepcionals, els lectors són fills de lectors o, si més no, de persones que han valorat la cultura i els llibres. L'hàbit lector, per sort, també es pot adquirir en altres llocs fora de la pròpia casa.