Zelig (1983) és una divertida pel·lícula de Woody Allen rodada de forma original com si fos un documental, on el protagonista, per tal de ser acceptat per la resta de gent es transforma contínuament, prenent l’aparença de qui l’envolta, tant s’si val que siguin grassos, psiquiàtres, indis o jueus. N’he seleccionat un parell de fragments, però en prodrien ser molts més:"El segon matrimoni del Morris Zelig va estar marcat per les contínues baralles que fins i tot, malgrat que la família vivia damunt d’una bolera, eres els de la bolera qui es queixava del soroll. Quan Leonard era petit, els antisemites es posaven amb ell. Els seus pares es van posar de la seva part i li donaven les culpes de tot, prenien part a favor del bàndol dels antisemites. El castigaven tancant-lo en un armari i quan s’enfadaven de veritat es tancaven amb ell. "
En estat d'hipnosi, el protagonista recorda la infantesa: "Tinc 12 anys, entro en una sinagoga. Li pregunto al rabí quin és el sentit de la vida. M’ho explica, però ho fa en hebreu. No entenc l’hebreu. Proposa cobrar-me 600 dòlars per classes d’hebreu."
6 comentaris:
A mi no se'm passaria mai pel cap situacions i frases com aquestes. La veritat que tant al cinema com en la literatura i en altres arts, veus que hi han artistes si, però llavors també hi ha genis.
No podria existir la mediocritat si gent com Woody Allen no haguessin tocat quasi la perfecció.
Mira tu, aquesta pel·lícula ja fa temps que me la recomanen... al final l'hauré de veure i tot... xDDD
De totes les pel·lícules del Woody Allen, aquesta és la meua preferida, la trobe senzillament genial en la descripció (exagerada, és clar) que fa de la necessitat d'acceptació que patim tots els humans.
Fantàstica pel·lícula i frases genials!!!
Tot i ser una de les més desconegudes d'Allen, sens dubte és un tresor dels més preuats. Una meravella!
Sí que és una pel·lícula de les més desconegudes de Woody Allen i fins i tot gent a la que li agrada molt el mestre de Manhattan no l'ha vista ni potser n'ha sentit parlar.
Zelig és l'home camaleó, capaç d'adaptar-se sense cap problema a totes les situacions.
Decididament em va agradar molt quan la vaig veure ja fa anys.
Publica un comentari a l'entrada