Divertida i original western amb James Stewart i Henry Fonda com a dos cowboys, on el protagonista rep en herència una propietat inesperada. El millor de tot del Club social de Cheyenne són els diàlegs i els silencis entre els dos protagonistes.
—Amb tots aquests diners puc, puc… Què en faries tu?
—Amb tots aquests diners i un bon negoci, imagino que em donaria una bona vida tant de temps com durés tot plegat.
—Això no és el que faria un astut home de negocis.
—Tu m’has demanat què faria jo.
—Aquest ha estat el meu error.
—Amb tots aquests diners puc, puc… Què en faries tu?
—Amb tots aquests diners i un bon negoci, imagino que em donaria una bona vida tant de temps com durés tot plegat.
—Això no és el que faria un astut home de negocis.
—Tu m’has demanat què faria jo.
—Aquest ha estat el meu error.
—Negocis sòlids i respectables en mans de bons republicans és el que necessita Amèrica, Harry.
—Els meus pares eren demòcrates, John.
—Sí, i mira on has arribat: tota la vida en ranxos o al camp ras, suant a l’estiu i congelant-te a l’hivern i dormint a terra lluitant amb llops i serps. No, no, t’asseguro que no hi ha res millor en tot el món que un home de negocis republicà.
—No és que t’ho vulgui discutir, John, però no havies votat sempre als demòcrates?
—Bé, bé, sí, però això era quan no en sabia més. Vull que em facis un favor: no vull que diguis a ningú, aquí a Cheyenne, que he votat als demòcrates.
—Si m’ho demanes.
—Gràcies.
—John, no et farà res que jo continui votant als demòcrates.
—Mentre no siguis amb mi quan ho facis; seria dolent pel negoci.
2 comentaris:
La vaig veure fa tant de temps que quasi no la recordo. Miraré de recordar-la de seguida que la facin o la pugui aconseguir, ja que m'hi has fet pensar, Jesús! ;)
Fa poc la van donar per tv3. A mi el James Stewart mai m'agradat massa, però en aquesta pel·lícula està perfecte. Molta ironia.
Publica un comentari a l'entrada