Les llegendes són literatura oral que ens arriba plena de màgia, i cal repetir amb precisió i reverència a la vora d’un foc, o amb el soroll de fons dels arbres. Siurana és un indret carregat d'històries, però la més conegada de totes és el salt de la reina mora. La llegenda explica que, en veure's rodejada per les tropes cristianes (Siurana fou el darrer reducte musulmà a Catalunya) va preferir saltar des de dalt del cingle amb el seu cavall.
"Després de llençar l’espasa al terra, dóna un cop al cavall que, encegat pels núvols que l'abracen, avança i renilla inútilment en el buit." Fragment d'un dels meus primers contes, Abd-al-azia, inclòs al recull Tens un racó dalt del món.
Podeu conèixer més profundament la llegenda si visiteu la pàgina que hi dedica cornudellaweb .
Aquest mític "salt" ha despertat molta imaginació al llarg dels segles. Història o ficció no importa, perquè les emocions que sentim quan ens trobem al seu davant són del tot reals.
2 comentaris:
el paratge és maravellós i tans sols pujar-hi ja paga la pena, a mes a mes aquesta llegenda és molt bonica
curiosament havia llegit aquesta llegenda, que va penjar una companya en un portal social, em va semblar preciosa.
fa poc vaig estar a Prades, i em vaig delir amb la zona.
Publica un comentari a l'entrada