El de les ulleres i el cabell larg és mon germà, però sigueu indulgents, heu de pensar que ens trobem al començament dels anys 70. Recordo que la camiseta que jo portava m’agradava molt. Algun estiu sortíem de viatge, amb la Siata, com aquell any, a Sant Sebastià. Jo era petit, recordo que em cansava i suposo que del que tenia autèntiques ganes era de jugar al carrer amb els amics, perquè a l’estiu ens n’ajuntàvem una bona colla. De totes maneres, aquesta és la gràcia de viatjar i conèixer món: tornar a casa.
Me se va passar la commemoració
Fa 7 segons
6 comentaris:
És igual si éreu als anys 70, el teu germà era ben guapo, i el petit Tibau, també.
Fins una altra de nostàlgia.
Sabies que els Siatas és fabricaven entre Tarragona i Reus
salutacions
Ets absolutament "reconeixible" :-)) Sí, sí, et reconec a com ets en l'actualitat!!
Doncs jo trobo que esteu tremendos els dos. El contrast entre l'innocència que desprens tu i l'estil més... com diríem... seductor "setantero" de ton germà són genials. Els germans són un tresor!
Aquí ja se't veia una cara pensativa. Ben segur que ja estaves escrivint algun conte o algun poema ;)
El teu germà sembla un cantant de l'època...
Publica un comentari a l'entrada