Propostes 20è joc literari (2)

Jordi Gonzàlez, del bloc B de llibre , no tan sols ha proposat un títol de llibre i un nom d'autor (Raïm i cava a mitjanit, d'Anaís Martí), sinó que també ha escrit un conte amb aquest títol:

Raïm i cava a mitjanit

Ella va sortir al balcó sota la nit plena d’estrelles tremolosa i plorosa. Portava xal sobre el vestit de nit però, tot i això, tremolava al igual que les estrelles que contemplava. Es va recolzar sobre la barana del balcó mirant els veïns carrers deserts. La ciutat semblava abandonada i només de tant en tant es veia passar un grup de joves enjogassats.
Tancant els ulls en aquell moment que incitava a la meditació va recordar un moment semblant, un any abans quan el va conèixer en una festa d’uns amics. Potser devien ser els efluvis del alcohol el que va fer que els petons de presentació i les abraçades del ball posterior a la festa es convertissin en quelcom més apassionat i va néixer l’amor entre ells al moment que aquell dia naixia el sol.
Poc a poc van anar ampliant la seva coneixença mútua i van passar junts una primavera d’enamorats que van rematar amb una escapada a París durant la Setmana Santa mentrestant tots els seus amics s’estranyaven de no veure’ls aprofitar els últims dies de la temporada d’esquí.
Amb l’arribada de l’estiu la seva relació de parella estava en el seu moment més tòrrid i apassionat. Tota la ciutat, començant pels seus propis veïns ja eren coneixedors de la seva vida en parella i fins i tot van ser advertits per alterar la pau harmoniosa de l’hotel on passaven les vacances.
La tardor va arribar amb la grisor del cel i la pluja i potser per això van venir les primeres baralles, males cares i plors. Tot i això, ells s’estimaven i volien continuar però la cosa semblava que anava de mal en pitjor.
Va arribar l’hivern amb el que la relació es va refredar glacialment però tanmateix que a fora de la llar fa fred, si és voluntat de la gent, dintre de les cases pot lluir un gran foc que escalfi i reconforti.
I es que de vegades les relacions passen cicles que semblen les estacions d’un any i potser per això algunes poden arribar a durar tant.
Una abraçada calorosa i un petó al clatell va interrompre sobtadament el seu corrent de pensament.
– Encara plorosa. – va dir ell - Ja et vaig dir que no et posessis lentilles que hi hauria molt de fum. Va, entrem o agafaràs fred. A més ja s’acosta la mitjanit i tothom ja prepara el raïm i el cava per brindar.