Al llarg de la vida passem per diverses etapes, girem pàgina i deixem enrere un rastre d’antigues amistats i coneixences. Els nostres dies són atrafegats i caminem pel carrer amb massa presses. Sovint ens creuem en una vorera o coincidim en una estació amb algun d’aquests companys d’altres temps. Han passat molts anys, tots hem canviat i dubtem sempre si cal saludar-lo, si fóra més convenient mirar només cap endavant.
Per a mi és una d’aquestes felicitats petites trobar algun d’aquests "supervivents" del passat i comprovar amb sorpresa que se’n recorda del meu nom, que s'adona que m'he deixat barba, que m'he engreixat una mica. Em fa sentir més viu, em reconforta saber que encara sóc present al record dels altres, en aquesta lluita contra el temps.
2 comentaris:
És un moment agradable sempre que el retrobament amb aquella persona ho sigui. En aquest cas, es com recuperar un instant del passat, agradable i momentani o bé, qui sap? Potser és un retrobament que et pot canviar una mica la vida de cara al present i el futur, com un regal de la vida.
Doncs, sí jo ho visc sovint com un regal. El retrobament pot tenir alguna mena d'incidència o de contiuitat o no, però la sensació de regal no desapareix. Tant si el típic "ja ens trucarem" es fa realitat com no, sabem que tenim la pilota a les nostres mans i si volem podem jugar-la.
I crec que quan augmenten les possibilitats d'escollir, sempre hi guanyem.
carme
Publica un comentari a l'entrada