Joan Cid i Mulet, escriptor i catalanista

Avui, 11 de setembre, és un bon dia per a homenatjar un escriptor i catalanista del qual celebrem el centenari del seu naixement. La seva vida i la seva obra es veu recollida al llibre d’Emigdi Subirats Sebastià, Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps.
El polític, escriptor i intel·lectual Joan Cid i Mulet (Jesús 1907 – Ciutat de Mèxic 1982) va ser una persona compromesa amb la cultura i l’ensenyament. Conreà gèneres diverssos i participà en empreses periodístiques d’àmbit catalanista. Després de la Guerra Civil, s’exilià a Perpinyà i a partir de 1942 a Mèxic, Podeu trobar més informació sobre la vida i obra i sobre els actes del centenari a la web http://www.cidimulet.org/. La seva novel·la Destins serà objecte de comentari al Club de Lectura de Tortosa el proper 5 d’octubre.
Durant la Guerra Civil fou regidor de l’Ajuntament de Tortosa i, entre altres coses, va ser responsable de tenir cura i preservar el patrimoni artístic i el tresor procedent de l’església. Com a prova del seu tarannà conciliador i de l’amor a la seva terra, un cop acabada la guerra i des de l’exili va enviar una carta al nou alcalde de Tortosa, de la qual en transcric un fragment:

"Sr. Alcalde de Tortosa

Distingit amic,

Ignoro el vostre nom i la vostra filiació política. Vull saber només que sou un tortosí que estima la terra i que per sobre de totes les diferències hi posa l’interès suprem dels sentiments patris.
Emparant-me en aquesta disposició vostra, m’he permès d’adreçar-vos la present, que no voldria fos interpretada, d’altra manera que, com la conseqüència d’un mateix estat d’esperit que el vostre. Per tant, no és altra la meva intenció d’avui que la que a través dels temps ha estat norma de la meva actuació política.
Com ja sabreu, vaig tenir cura del salvament del patrimoni artístic de la nostra estimada Tortosa, feina que vaig voler realitzar per evitar que els nostres arxius fossin destruïts i que els objectes religiosos i joies històriques fossin vícitma de robo i del saqueig…(seguidament detalla el lloc d’ubicació de tota la documentació i del aptrimoni artístic).
En fi, us poso en aquests antecedents amb el propòsit de que, una vegada feu les gestions que estimeu pertinents puguin retornar a la ciutat la col·lecció de coses que, de no haver estat el perill que corrien, no n’haurien sortit mai.

Us saluda cordialment el vostre compatrici."

Un cop va rebre la carta el nou alcalde, en veure’n la seva procedència, la va estripar i la llençà a la paperera, d’on fou rescatada pel secretari i unida amb cinta adhesiva. D’aquesta manera es conserva a l’Arxiu Històric Comarcal del Baix Ebre, com a prova de la intolerància i l' estupidesa humana.