14 de setembre 2026

Astres

 

Des del sofà del menjador tinc el privilegi de gaudir d’una extraordinària vista, amb el Port de fons. És el capvespre. La Lluna és tot just un traç, el perfil d’una panxa prominent, un fragment de lletra de esbossada. Sempre recordo el truc mnemotècnic que vaig aprendre de petit: la Lluna ens enganya; quan té forma de D està creixent, i quan dibuixa una C decreix.

Em recreo en la contemplació de la subtil corba, i molt prop distingeixo un punt de llum. Primer penso que és el reflex en un avió del sol que s’ha post no fa gaire, però el punt resta immòbil. De seguida entenc que es tracta de Venus. No deixa de sorprendre’m la brillantor del planeta veí, quan el rastre del dia encara és present, i el fons del cel manté el to blavós per damunt dels colors més càlids que s’ajauen a l’horitzó.

M’admira una senzillesa tan bella. El seu moviment és solemne, tan inapreciable com certer. Em tranquil·litza, és una cura d’humilitat, posa en la seva justa mesura els meus desficis i il·lusions.

Els astres s’aproximen len-ta-ment a l’ocàs, mentre el dia es dilueix. Aviat començarà a arribar-me la brillantor d’alguna estrella llunyana, molt llunyana. La seva llum potser sorgí segles abans del meu naixement, de la mort de gent estimada. I tot plegat, indiferent als desastres humans, a Ucraïna, a Gaza, a Iran,  a tants que ja no en fem cas. I a descobriments com el d’uns ganglis limfàtics que han trobat a l’interior del crani -pensaven que aquest ós només servia de protecció o per a escenes ben dramàtiques de teatre-  que generen cèl·lules immunitàries per defensar el cervell. Amb experiments fets amb rates han comprovat que, degudament excitats, aquests ganglis ajudaran a lluitar contra malalties neuronals, i molt gent que desconeix aquest fet, que no sap encara que emmalaltirà un dia, es podran curar. I els mitjans no se’n fan ressò, atrafegats en competir per descriure la desgràcia de forma més cruenta.

La Lluna i Venus segueixen el seu curs cap a la nit, aliens als meus pensaments, aparentment propers. Demà tornaran. Tornarem.