19 d’abril 2022

I sentir-se encara amb forces, la introducció

 


Davant d’aquest nou recull de relats, guanyador del Premi de Narrativa Ciutat d'Amposta, i publicat per Onada Edicions, crec adient fer una breu explicació de la seva motivació.

Normalment em defineixo com a escriptor de contes, i no com a escriptor de reculls de contes, és a dir, que em dedico a escriure relats sense un ànim, en general, que els uneixi un fil conductor en concret. Però en comptades ocasions, aquest fil sí que ha existit, com és el cas de la mort en Una sortida digna, i l’excusa d’un mitjó perdut al carrer en No és la derrota, sinó el vent.

I aquest és el cas del present llibre, amb els esports com a leit motiv. Són diverses les causes.

En primer lloc, en algun moment, em vaig adonar que tenia diversos contes escrits, publicats o inèdits, ambientats en algun esport. i vaig pensar que seria una bona idea seguir aquesta línia. Sovint explico que escric contes de forma improvisada, a partir d’un petit gest o objecte, deixant-me portar per les emocions que m’envaeixen a mesura que el poso a escriure. Escollir esports com a espurna per a iniciar relats era una idea que m’atreia amb força. Per a mi és un magnífic exercici o joc literari descriure moviments sobradament coneguts per tothom, i fer de les paraules una mena de càmera de vídeo que posi en funcionament la pantalla mental dels lectors.

A més, no cal dir la quantitat de sensacions que els esports són capaços d’evocar, recurs utilitzat fins a la sacietat en moltes pel·lícules, l’esforç, la lluita, la superació, i una emoció fins a l’últim segon de partit, en una resolució de la trama que, moltes vegades, ni el més pervers guionista és capaç d’imaginar.

Finalment, també es tracta d’una mena de provocació. Sovint, des de la cultura, lamentem que els esports ens guanyen per golejada en el nombre de minuts i de pàgines que els mitjans de comunicació ens dediquen a uns i altres. Amb aquests relats intento conquerir terreny o, més ben dit, compartir-lo, i demostrar que ambdues activitats poden anar de la mà. Un dels meus objectius, que deixo aquí per escrit per a qui vulgui recollir la proposta, és presentar el llibre o fer-ne recitals en equipaments esportius, que la literatura surti dels seus espais de confort, i jugui per un dia de visitant.