Assegut en un banc vora el riu, de cada al Port. Passen pel meu davant tres homes: un de jove, un de mitjana edat, i un tercer de més gran. Passegen dos gossos. El mitjà exclama en to de lament o queixa: “Això abans no passava”. I el gran dona suport a l’afirmació: “No, abans això no passava.” No escolto res més mentre s’allunyen. No puc decidir si estic d’acord o no amb aquest dictamen, perquè desconec què deu ser “això”. Ai! Aquest “abans” que sempre ens sembla millor! Potser el jove, que roman en silenci durant els cinc segons en què passen davant meu, no està del tot d’acord amb aquesta crítica a l’ara.
Més tard, quan torno a casa, me’ls trobo en sentit contrari, també de retorn. Els dos més grans continuen debatent amb una visió molt clara del món. I el jove es manté en silenci, conscient de trobar-se en minoria, o potser esperant el seu torn de dir alguna cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada