29 de novembre 2020

exigència d'un sol sentit

 

A la verduleria, una dona agafa peres d’un basquet amb delicadesa, mentre es queixa que hi ha gent que, després de tocar la fruita, la torna a deixar al lloc per a agafar-ne una altra, i que això no s’ha de fer mai, i menys ara, en temps de pandèmia.

Un minut més tard, exclama:

-Ui, aquestes peres són de La Rioja?

-Sí –confirma la dependenta.

-Ai, doncs no, jo no en volia de La Rioja!

-Més cap allà –indica la dependenta- n’hi ha de Lleida.

-Ah, doncs les canvio, les canvio; si no et sap greu, deixo aquestes.

Es veu que aquella exigència de no tornar la fruita que has tocat ha passat a la història.

I la dependenta, diplomàtica, diu que no, que no li sap greu.

De vegades, la nostra exigència envers els altres, és tan gran com la facilitat de disculpar-nos a nosaltres mateixos.

Cap comentari: