25 de novembre 2020

Travessar en roig

 

M’aturo en un semàfor de vianants que conec molt bé. Sé que podria passar sense problemes, però no tinc cap pressa. Des de l’altre costat de carrer, vénen cap a mi tres noies que estan fent esport. Dos s’aturen al semàfor roig, però l’altra, la tercera (o la primera) travessa corrents. Ja des del meu costat, sense parar de fer saltets amb les cames, les crida

-Vaaaaa! Que no ve ningú!

Les altres dubten uns instants i, davant la seva insistència, decideixen travessar en roig.

El món està fet de dos tipus de persones; una majoria prudent, que no vol arriscar, que no gosa innovar o fer les coses de forma diferent; i una minoria agosarada que fa la passa endavant, un passa sovint incompresa, de vegades cap a la glòria, altres cops cap a la catàstrofe.

Potser les unes necessiten de les altres? El percentatge entre aquests dos bàndols és el més idoni?

Cap comentari: