09 de març 2020

A mig camí de la incertesa, a Tortosa






















5 de març de 2020, primera presentació del meu no u llibre Amig camí de la incertesa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
És el meu setzè llibre, i ja són unes quantes presentacions al darrere. La vull viure amb tranquil·litat, despreocupadament o, almenys, sense ocupar-me’n gaire, i deixant-me portar de la mà d’un bon amic amb qui hem organitzat una bona colla d’activitats els últims anys, Ricardo Gascón que, de ben segur, n’haurà preparat alguna a les meves esquenes.
Només m’encarrego, a última hora, d’agafar abans de sortir de casa la resta dels meus reculls de contes perquè em facin companyia.
Com a coordinador del Club de lectura des de 2006, i escriptor de capçalera, no m’ho penso dues vegades a l’hora d’escollir la Biblioteca de Tortosa per fer la primera presentació. Rafael Ricote, que s’encarrega de gravar l’acte que podeu veure íntegre en aquest enllaç,  ha suggerit, amb molt bon criteri, que l’acte tingui lloc a un nou espai reservat per a la gent Jove, més diàfan, fresc, acolorit i informal, que fa que la presentació sigui més amable i amistosa.
Em sento molt ben acompanyat, amb familiars, companys de l’Ajuntament i amics i amigues, sobretot dels diLLUMs d’arts al forn.
Irene Prades, la directora, ens dona com sempre la benvinguda i passa la paraula a l’alcaldessa, Meritxell Roigé, que parla de la meva tasca de formigueta, tant d’escriptor com a la feina.
Pep Olivé parla en representació de Cossetània. Són molts llibres i molts anys de col·laboració, i agraeixo a l’editorial la seva confiança en publicar els meus reculls de contes, sovint a cegues, sense haver-los llegit prèviament.
Ricardo agafa la paraula i va fent de croupier expert, sabedor de quina carta juga cadascú, i sempre l’as de cors a la màniga.
Vídeo  de Jesús Fusté i Una sortida digna, perquè Ricardo no concep un acte sense música, i regal sorpresa d’un amic comú, Noel Luna, que ens envia un vídeo i canta des de Londres.
I llegiran alguns dels contes Valer Gisbert i Cinta Villamón, i Manel Ollé, i Xavier Aragó.
I quan em toca parlar a mi, dissimulo sense traça l’emoció.
A mig camí de la incertesa ja corre, però amb la certesa que va acompanyat de grans i estimats amics.
Podeu veure fotos diverses en aquest àlbum, i especialment en aquest enllaç, les imatges que ja estan unides a molts dels meus actes, de Marta Escolà.
.
Comentari de Rafael Ricote