Segona parada de l'autobús que deu anar ple en la seva quarta part. Pugen una parella jove; ella primer, ell després.
Curiosament, els dos seients de la primera fila estan buits. Ell ho veu de seguida, és una oportunitat única per poder seure junts i tot just davant. Li fa alguna insinuació que ella obvia, seguint decidida passadís endins, amb la vista clavada al fons, com si no volgués conformar-se amb allò que de manera tan fàcil els ha regalat el destí. Ell, més pràctic, posa cara de desencís, però la segueix, diria que fins a la fi del món.
Pocs segons després, veig que desfan el camí, i que s'asseuen als dos seients que els semblaven reservats.
Ell no desaprofita l'ocasió per deixar anar alguna cosa similar a "ja t'ho deia".
Creu que ha triomfat, pobre, després que ella digui l'última paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada