17 d’agost 2008

Contes, d'Anton Txéjov

Aquest dramaturg rus és molt admirat també pels seus contes. Recentment m'he llegit un recull dels seus relats breus, plens de personatges de la classe mitja-alta de la Rússia tzarista, tractats amb bisturí en mans d'un psicòleg.
No sé per quin motiu, el conte que m'ha causat més impressió és el titolat en la versió original Vragi (1887). El Dr. Kirilov acaba de perdre un fill i la seva dona plora desconsolada, de genolls als peus del llit. Enmig d'aquest dolor truquen a la porta. Un home, Abogin, demana amb urgència els serveis del metge, ja que la seva dona es troba a casa seva molt greu. El metge es troba en un dilema moral, ja que no està en condicions d'abandonar el cos del seu fill i a la seva dona en un moment així, i li prega a Abogin que no li demani un sacrifici així. Finalment accepta, però quan arriben a la casa, la dona d'Abogin, que havia simulat la malatia, ha fugit amb un altre home. El Dr. Kirilov odiarà per sempre a Abogin.

Alguns fragmens d'aquests contes:
"Els desgraciats són egoistes, malèvols, injustos, cruels, i menys capaços de comprendre's mútuament que els imbècils. la desgràcia no uneix a les persones, sinó que les separa."
"L'home feliç se sent a gust només perquè els infeliços prten la seva càrrega en silenci, i snse aquets silenci la felicitat seria impossible."
"Els diners, com el vodka, fan a l'home extravagant."
"Cent verstes d'estepa deserta, monòtona i abrasada, no causen tanta pena com un home que s'asseu, parla i no sap quan ha d'anar-se'n."

6 comentaris:

manel ha dit...

Recordo haver llegit contes de Txèjov. De petit. Eren en castellà, en un llibre de paper de misal, d'aquells ben fins. Hi havia també les seves obres de teatre. M'agradava per moltes cvoses, però també perquè l'entenia.
Gràcies per despertar aquests records.

Striper ha dit...

No recordo haver llegit res de ell.

salvi ha dit...

Txéjov! Ah!!! Això sí que són lectures!:-)

salvi ha dit...

Txéjov! Ah!!! Això sí que són lectures!:-)

salvi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bravant ha dit...

Aquest conte el vaig llegir a la universitat en una assignatura vinculada a la literatura. El recordo molt i molt ben descrit, sobretot el viatge pel bosc i tota la psicologia angoixant i de dubte del doctor. Sí, un gran conte.

Per cert, jo també estic llegint una obra col·lossal d'un autor rus. Quan l'hagi acabat ja en parlaré al meu bloc.