Desprenia l'olor típica
dels solters que comencen a ser granadets. Una olor com la que faria un diari
després d'estar una temporada en un calaix junt amb unes pastillles per a la
tos.
El salze sec i la dona
adormida, d'Haruki Murakami
La
Dona d'Aigua només era un ninot de neu, sense ulls, ni boca, ni tampoc dits;
només una esvelta figura que es movia amb una sensualitat eròtica, subtil i
meravellosa, com si cada passa fos a la vegada una dansa hipnòtica i celestial.
El
vigilant d’horitzons, de Valer Gisbert
El
baró rampant, d’Italo Calvino
Contes,
d'Anton
Txéjov
Viatge
al Priorat, de Josep Maria Espinàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada