Laura, d'Otto Preminger

Un nou fragment De pel·lícula. Aquest cop del guió de Laura, d'Otto Preminger:
.

Laura, la protagonista, interromp vanitós articulista mentre dina en un restaurant, per a demanar-li una col·laboració, i ell es nega atendre-la.

-No perdia res en provar. Hi havia la possibilitat que vostè acceptés. Seria important per a la meva carrera...

-Em sembla, noieta, que oblida una cosa més important que la seva carrera.

-Quina?

-El meu dinar.

-De veritat pensa això?

-No ho dubti.

-No em pensava que existís algú tan egoista!

-En el meu cas, l’egoisme està totalment justificat. Mai he pogut discutir un tema que capti més la meva atenció.

-Però vostè acostuma a escriure sobre la gent amb tanta comprensió i sentiment. Això és el que interessa dels seus articles.

-A mi només m’interessen els 50 centaus per paraula.