14 de maig 2019

Asseguda a la barana que dóna al riu


Asseguda a la barana que dóna al riu
mires a ponent.
Tens seriós el rostre,
com si dibuixessis per dintre el camí que t’espera.
Els teus cabells sembla que s’encenguin a mig camí entre el sol i jo.
Tanco els ulls per retenir el moment,
i esborro la distància que, ara, esdevé insignificant.
Fas olor de capvespre.
.
Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017


1 comentari:

Sandra ha dit...

M'agraden els poemes breus i escrits amb un llenguatge senzill -que no vol dir que el que es digui sigui senzill-. Per escriure poesía no cal emprar una manera de dir les coses complexa i retorçada.