20 de maig 2019

Tenen marcat el camí els teus dits


Tenen marcat el camí els teus dits,
i saben ben bé on els porta.
Casa nostra és la llar que els espera de bat a bat,
la cuina encesa, els mitjons plegats.
No veus com riu el cirerer del jardí
que encara no hem plantat?
La fruita és dolça tot l’any,
i surts al balcó,
i el balcó ets tu.
.
Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017


1 comentari:

Sandra ha dit...

Felicitats pel Premi, ben merescut. Són uns versos breus i clars, però no per això deixen de ser emotius.