Tenen marcat el
camí els teus dits,
i saben ben bé on
els porta.
Casa nostra és la
llar que els espera de bat a bat,
la cuina encesa,
els mitjons plegats.
No veus com riu
el cirerer del jardí
que encara no hem
plantat?
La fruita és
dolça tot l’any,
i surts al balcó,
i el balcó ets
tu.
.
Un dels poemes amb
què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017
1 comentari:
Felicitats pel Premi, ben merescut. Són uns versos breus i clars, però no per això deixen de ser emotius.
Publica un comentari a l'entrada