Que no es trenqui
l’aigua que dorm,
la plana carícia
que arriba
amb el vent que
bufa amb llavis prims.
De puntetes,
descalç quan no
fa fred,
quan una passa
porta l’altra sense pressa.
De puntetes
només,
sabates a la mà
pel passadís dels dies
que em porten a
tu.
.
Un dels poemes amb
què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017
1 comentari:
Aquest poema és 100% tendresa.
Publica un comentari a l'entrada