28 de maig 2019

Que no es trenqui l’aigua que dorm


Que no es trenqui l’aigua que dorm,
la plana carícia que arriba
amb el vent que bufa amb llavis prims.
De puntetes,
descalç quan no fa fred,
quan una passa porta l’altra sense pressa.
De puntetes només,
sabates a la mà pel passadís dels dies
que em porten a tu.
.
Un dels poemes amb què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017


1 comentari:

Sandra ha dit...

Aquest poema és 100% tendresa.