SOBRE ELS PORTS NATURA I ART, 4a Edició
Avui, contradint el meu estil, no seré breu, però és que comentar el que
vam viure el passat 12 de maig a la 4a edició d’Els Ports Natura i Art, s’ho
val, un matí amb intervencions artístiques al Parc Natural dels Ports, on
natura i art es donen la mà, i on hem participat:
.
ARTS PLÀSTIQUES: Beatrice Bizot (Tarragona), Dolors Puigdemont (Sant
Just Desvern), Jaume Vidal (Amposta), Roger Caparó (Riudoms)
POESIA: Jesús M. Tibau (Tortosa)
PERFORMANCE: Ana Matey (Madrid)
.
En primer lloc, agrair i felicitar Nani Blasco i Sergui Quiñonero,
ànimes d’aquesta activitat. Ho faig amb aquesta fotografia que m’encanta i que
mostra el seu tarannà.
Acullen a tothom que participa amb els braços oberts, d’una manera dolça
i professional alhora, amb cura de cada detall, exigents i donant llibertat al
mateix temps. És impossible no caure seduït per les seves propostes. Sergi, tot
i la seva capacitat d’improvisar, té anotats de forma meticulosa tots els
detalls que ens explica en les trobades prèvies, a cada correu electrònic, i la
seva veu ens hipnotitza com a serps trapelles que som una mica tots els
artistes. Estem en mans del seu encanteri, definitivament, sortosament.
.
Conec a Sergi ja fa uns quants anys, i sempre em magnetitza. El vaig
veure per primer cop en acció a una de les Mostres obertes de poesia que Tomàs
Camacho organitza a Alcanar. Un bon exemple de la sinèrgia creada a les Terres
de l’Ebre, de la multitud d’activitats fixes i anuals, o esporàdiques, que
esquitxen tot el territori, de la complicitat i, sobretot l’estima, que ens
uneix, que ens fa créixer, i que ens fa forts i feliços.
.
En principi, jo havia de participar com a poeta convidat la 3a edició,
però, per problemes aliens a la nostra voluntat, ho vam ajornar per a enguany.
No sabem com hauria funcionat el 2018, segur que bé, però aquesta és una de les
coincidències, entrebancs, o oportunitats, que hem introduït i aprofitat a la
coctelera d’on ha sortit el Port Natura i Art 2019.
.
Fa uns pocs mesos vaig visitar el circuit amb Sergi, Nani, i Roger
Caparó, un dels artistes convidats, i allí, gràcies a la complicitat de tothom,
ja vaig dibuixar la major part del contingut i la forma de la meva intervenció
poètica, que les setmanes anteriors va acabar de madurar i de concretar-se.
El dia abans, aprofitant que els artistes muntaven les seves
intervencions (els poetes ho tenim més fàcil, en tenim prou amb una mica de
paper que podem dur a la butxaca), vaig tornar a visitar l’espai, i allí, in
situ, a través de l’obra de Beatrice Bizet, amb qui compartiria espai enmig del
riu, va sorgir la inspiració que modificaria en part la meva intervenció.
Després, a la nit, sopar de germanor amb tots els artistes, acompanyants i
organització. Sergi i Nani endollen els portàtils per comprovar si hi ha nous
inscrits per a demà; gairebé arriben a 120!, exclamen amb un somriure de
satisfacció. Els apludim.
.
Estem segurs que sortirà tot bé, no pot ser d’altra manera. Només el
vent ens fa patir, que ha fet caure una de les obres de Jaume Vidal. No passa
res, el vent forma part de la Natura, d’una forma imperial a les Terres de
l’Ebre, i ha dit la seva en aquesta activitat on vol ser, i ha de ser, protagonista.
Però ho solucionaran, Jaume n’està segur; té diverses opcions en ment i només
li caldrà matinar més que a la resta que, cansats (i una mica nerviosos, per
què ocultar-ho?) anem a dormir: uns es queden a Horta de Sant Joan, altres, que
vivim a prop, a casa.
L’endemà al matí, a primera hora, encara em puc acomiadar de mon fill,
il·lusionat per jugar un torneig de futbol 7 a L’Ampolla. Ens desitgem sort
mútuament; no en rebré notícies fins a migdia, perquè al Mas de la Franqueta no
hi ha cobertura.
.
Aquest diumenge fa un temps pletòric: sol, llum, la fresca justa, un
vent que s’ha moderat, indulgent amb nosaltres. Molts amics i amigues ens
acompanyen. Atès el nombre de gent inscrita, es fan dos grups, per tal que la
visita al circuit sigui més amable.
A la web cultural Surtdecasa s’explica el significat de cada
intervenció, tot i que cadascú pot interpretar-les a la seva manera, perquè el
més important és tot allò que provoquen.
.
Jaume Vidal i els seus marcs d’obra humana, que perden o prenen
significat enmig d’una natura que no entén de límits i fronteres.
Dolors Puigdemont i el seu cercle natural de complicitat entre el Port i
la Vall d’en Bas.
Roger Caparó i els seu Auberadors impossibles de moixons en una gàbia
imaginària o real. Com a anècdota, pocs minuts abans d’arribar a la seva obra i
fer-ne l’explicació als assistents, no sé ben bé perquè, em cita un fragment de
Bernat Metge: “ne plors ni sies trist car de remey inútil usaries”. No té res a
veure amb la seva intervenció, però l’insto que el mencioni al final, per a
jugar, per a provocar. I accepta el repte.
Beatrice Bizot i el seus rostres serens i enigmàtics que s’integren
entre el bosc, entre les pedres, i entre les restes de marges fuit del treball
humà d’altres temps, i dins del riu.
Ana Matey i la seva performance final a l’impactant amfiteatre de
l’antiga pedrera.
I, abans, la meva intervenció poètica en dos parts.
.
En veure que part de l’estructura del circuit, on el traçat d’anada i de
tornada, van paral·lels al barranc, de seguida em vaig imaginar recitant a
l’altra banda d’on es trobaria el públic. Encaixonat entre parets de pedra,
l’escenografia em semblava perfecta. Però què podria recitar? Un poema en
concret? Potser només paraules aparentment inconnexes triades a l’atzar? Llavors,
ja a la meva primera visita a l’espai, em va sorgir la idea: citar, com una
mena d’homenatge o d’invocació, els noms d’animals i plantes del Parc Natural
del Port, en català i amb la seva denominació en llatí, mentre caminaria al
ritme del públic.
Començo a fer una recerca, a copiar noms i noms i més noms, extrets de
pàgines d’internet. Quan em sembla que ja en tinc molts, els compto, per
curiositat (les lletres m’agraden, però els números també): 100 exactes. Un
número massa rodó per no ser llaminer.
Decideixo imprimir-los en format de rotlle que aniré desenrotllant com
un pregoner d’altres èpoques, que transmet el missatge d’una alta autoritat o
que avisa que un circ ha arribat a la plaça del poble. Però hi volia afegir un
element més teatral, una imperfecció, una interferència humana que dificultés
la invocació de la natura a través de la paraula. També un joc. També una dosi
d’improvisació. Però qui faria aquesta tasca de molestar-me, de posar-me traves
a la lectura? Alguna persona que, innocent, s’hagués inscrit al circuit, i que
fos capaç d’acceptar el repte. En veure que Sílvia Panisello assisteix a
l’acte, no em queda cap dubte. Fa molts anys que compartim complicitats en
actes culturals, té dots escèniques, és una gran rapsode, i segur que riurem
molt.
No tenia cap dubte que ella improvisaria bé, però el resultat supera les
meves expectatives. Crec que sabem crear sorpresa entre el públic, despertar la
curiositat, el misteri, el somriure. És un moment fantàstic.
La segona part de la meva intervenció, ja estàtica, té lloc a la vora del riu. Recito un poema que he escrit incloent molts dels animals i plantes invocats a la part anterior, per tal que tot tingui un sentit, i també els meus inseparables nanocontes. Portava preparats altres poemes, però mai renuncio a la possibilitat d’improvisar, i aquell mateix matí he escrit un poema que dedico a la Beatrice Bizot, encisat pels seus rostres dins del riu, per la seva manera dolça de parlar català amb accent francès.
En el vídeo d'aquest enllaç es pot escoltar la lectura del poema.
Foto Eloisa Valero
I tot plegat, amarat de mil instants de bellesa i d’emoció.
Després, ja cansats i satisfets, dinar de germanor i la promesa
d’escriure un punt i seguit.
Ja a Horta i amb cobertura amb mòbil, busco ansiós els missatges de com
li ha anat a mon fill. Han guanyat un dels partits, no s’han classificat per a
la final, però la força de la il·lusió és indestructible.
Més notícies i galeries d’imatges:
Més imatges
Fotos Elisa Valero
Fotos Encarna Chillon
2 comentaris:
M'has emocionat Jeús M. Moltes gràcies per la teva participació, per les teves paraules, per les teve nanoparaules que surten d'un cor gegant.
He aprés molt al teu costat aquest dies.
Una abraçada!
gràcies a tu i el Sergi, feu un bon tàndem
Publica un comentari a l'entrada