Asseguda a la
barana que dóna al riu
mires a ponent.
Tens seriós el
rostre,
com si
dibuixessis per dintre el camí que t’espera.
Els teus cabells
sembla que s’encenguin a mig camí entre el sol i jo.
Tanco els ulls
per retenir el moment,
i esborro la
distància que, ara, esdevé insignificant.
Fas olor de
capvespre.
.
Un dels poemes amb
què vaig guanyar el 6è Premi de Poesia Vila de Cambrils 2017
1 comentari:
M'agraden els poemes breus i escrits amb un llenguatge senzill -que no vol dir que el que es digui sigui senzill-. Per escriure poesía no cal emprar una manera de dir les coses complexa i retorçada.
Publica un comentari a l'entrada