A la platja

El sol ja s’ha aixecat un pam. Ha deixat enrere el roig dels primers instants, i ara la llum és neta, acabada d’estrenar, com si aquest matí fos l’inici de quelcom nou. No fa gens de fred, ni calor, ni vent, i el mar sembla un espill de tanta calma que genera. Algunes barques tornen a port, esquitxant un espectacle perfecte si vols relaxar-te. En canvi, de genolls a terra, l’Enric busca desesperadament. Sap que li queda poc temps; el servei de neteja pentinarà de seguida la platja de Mallorca i no deixarà ni rastre de la nit. Passa totes dues mans per damunt l’arena fent cercles, per a veure si nota res, però amb molt de compte, perquè podria enterrar-les sense voler i, llavors, la pèrdua fóra irreversible. Amb els ulls no para de mirar en totes direccions, mentre avança a petits passos, a la gatzoneta. No vol rendir-se fins a l’últim segon; té massa a perdre. 
.