19 de març 2016

No és la derrota, sinó el vent; com naix el títol


A principis de desembre de 2015, el llibre ja estava preparat per a entrar a la rampa d'enlairament. Faltava un detall molt important per a mi: el títol.
Sempre ho deixo per al final, sempre acostuma a costar-me, i no el decideixo fins que m'enamoro. Per què trobar el títol idoni és com l'amor. Quan algun apersona m'ha comentat que no sabi asi estava o no estava enamorat/ada d'una altra, jo he tingut clar que no estava. Quan estàs enamorat de veritat, ho saps, sense dubte. Amb els títols dels llibres em passa una cosa similar: si no veig clar que ñes el títol correcte, és que no ho és.
En aquest cas, vaig seguit una tàctica que acostumo a utiltzar: rellegir el llibre per a veure si alguna de les frases pot convertir-se en títol: i en vaig seleccionar cinc. I com que sóc juganer de mena, i com que no m'acabava de decidir, vaig posar els títols a votació a les xarxes socials: facebook, blog, whatsapps... Al principi hi havia un clar empat entre dos o tres títols, però de seguida va començar a destacar-ne un. I jo vaig notar com m'alegrava cada cop que aquest títol rebia un vot: això volia dir que era aquell el títol que en fons m'agradava. Ja estava enamorat!
I el guanyador, amb més vots que la resta de títols conjunts, fou: No és la derrota, sinó el vent.
Algunes persones consultades, amb ànim de fer una crítica constructiva, comentaven que no és adequat per a un llibre juvenil utilitzar paraules negatives, com ara "derrota". Peò jo crec que és just al contrari, que el títol és positiu i que dóna força i empenta, un missatge d'esperança per a tots els mitjons caiguts del món.
Què en penseu?

Cap comentari: