Melodia d’una absència, de Joan Roca
Capital Books, 2018
Sinopsi
Tot
arrenca quan el jove Bastien, estudiant de música a Viena, rep d’una tavernera
jueva unes velles i estranyes partitures que el seu pare li va deixar abans de
morir: «Mira, no hi ha cap nota escrita en cap de les dues claus. Només
l’armadura, només la tonalitat amb aquesta tinta de color vermell. Mi major o
do sostingut menor. Però ni rastre de les notes. [...] El meu avi deia que els
esperits i els fantasmes parlen en do sostingut menor...»
Mentre intenta resoldre el
misteri que amaguen les partitures —perilloses, qui sap si maleïdes—, Bastien
s’enfrontarà també al misteri de la seva identitat i al passat tèrbol de la
seva família, odiada i temuda durant dècades, originària de la Cava, al delta
de l’Ebre. Quan hi viatgi en busca de respostes, totes les tragèdies que encara
no han cicatritzat es desencadenaran.
Una apassionant novel·la
d’intriga i misteri que recrea un delta de l’Ebre mític i màgic.
Comentari
Primera novel·la d’un autor que aconsegueix no deixar-te
indiferent des de la primera pàgina. I quan dic indiferent, vull dir de forma
positiva. He parlat amb diverses persones que m’han parlat de l’agradable
sensació que els ha proporcionat el llibre, de la sorpresa, de preguntar-me “qui
és aquest Joan Roca?”, de com, el alguns moments, han visualitzat imatges de Macondo.
L’autor també és músic, i en la música potser s’ha inspirat
per a escriure el llibre, i la música té la clau d’alguna mena de misteri que
ens fa seguir la trama, però la trama no és per a mi l’essencial, sinó el fet
de gaudir de les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada