El temps no desapareix; s'evapora i, de tant en tant, et cau en forma de pluja tèbia i, si no dus paraigües adequat, et mulla.
.
Inspirat en una imatge de Montse Argerich.
Un like de Bob Trevino (2024)
Fa 32 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
1 comentari:
El temps s'evapora en l'inconscient, i es manifesta de cop, mullant-te de tristor a vegades.
Publica un comentari a l'entrada