I s'escaurà que, essent presoner teu,
teu seré i teu serà tot el que és meu.
Sonets de William Shakespeare. Traducció de Gerard Vergés
teu seré i teu serà tot el que és meu.
Sonets de William Shakespeare. Traducció de Gerard Vergés
Una generació d'invictes
que lluny del victimisme estèril, no es van mostrar mai abatuts , pel fet que
mai van considerar que haguessin perdut la guerra. Es van proposar fer renéixer
la cultura catalana des d'aquesta actitud guanyadora.
El cavaller Floïd, de
Genís Sinca.
Recordeu que quant més
ens odiïn els feixistes, més segurs hem d'estar de la justícia de la nostra
causa.
Vida i destí, de Vasili
Grossman
I així va ser com els
silencis van tornar a pujar parets a casa Gargori, com abans... De nou, la casa
s'omplia de parets que expel·lien la fredor pròpia dels silencis molestos.
A passes comptades, de
Valer Gisbert
Grans de sorra,
incalculables, amuntegant-se fins a convertir-se en sediments, i després en
roca.
Una educació, de Tara
Westover
El poeta naix però també
es pot suïcidar pels ulls.
El temps no vol quedar
penjat, de Manuel Alonso i Català
Els records passen
com escamots que lluiten
Contra la posta.
Delta, de Carme Cruelles
.
Endinsem-nos en
l'amargor, la lenta
mandíbula que ens corca
indiferent.
El fàstic que us cega, de
Joan Todó
.
I un altre tu
s'entesta, nu,
a bategar.
A quatre mans, de Carles
Duarte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada