Pàgines

30 de juny 2019

Flor Caminaire, de Lia Sampai

Lia Sampai, acompanyada del guitarrista Adrià Pagès, ens porta La fada ignorant, el seu primer treball (2019). Cançons que ens arriben de la mà d’una guitarra i un calaix de vivències que es tornen veu. Senzillesa i intimitat són els ingredients bàsics de Sampai, desitjosa de tornar a les arrels i a l’autenticitat. La seva és una cançó purament mediterrània i neix a la vora del riu Ebre.
Aquesta cançó s'inspira en el relat Flor Caminaire, dins el llibre Viatges i flors de Mercè Rodoreda.
La vaig escoltar durant el III Concurs de cantautors de Ferreries (Tortosa), i en vaig quedar seduït.

29 de juny 2019

Un mar degota, de Ferran Cerdans

Un mar degota, de Ferran Cerdans, no és un llibre, però és literatura. Ferran és un autor peculiar no tan sols pel joc que ens proposa amb allò que escriu, sinó també per la manera que té d'embolicar-nos aquest regal.
Des de la seva web Llibres artesans ens ofereix mil maneres personalitzades de transmetre la seva literatura, i des de la seva pàgina a la web L'Aixeta, us podeu subscriure i rebre periòdicament la seva revista Un mar degota, tot un recull d'històries i propostes plenes de creativitat.


28 de juny 2019

Recomanacions de llibres en un bar


Fa uns dies, després de la gravació d'un programa de televisió, agradable tertúlia a tres al voltant de la taula d'un bar a Tortosa, amb Josep Igual i Miquel Àngel Martín.
Aquest treu de la motxilla tots els llibres que portava per a recomanar.
#recomanacionsdellibresenunbar

27 de juny 2019

Desdefinicions (L'EGO)


L'EGO. Joc per construir amb petites peces de colors l'autoestima.

26 de juny 2019

Ferran Cerdans a Tens un racó dalt del món


Ferran Cerdans és el convidat aquesta setmana a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. 
És un autor especialitzat en microtextos, però la seva peculiaritat no és tan sols allò que escriu, sinó l'original forma de materialitzar-ho i d'oferir-ho als lectors i lectores, a través dels seus Llibres artesans , en una gran varietat de formes.
A més, a través de la seva pàgina a la web Aixeta.cat podeu subscriure-us als seus productes, com ara la revista La mar degota.
Bellesa i originalitat no tan sols en el contingut, sinó també en la forma
Abans parlem amb una parella de germans, David Comuñas i Ivan Comuñas, qu ens parlaran del seu primer llibre en solitari, Mentides a mà alçada, i A.M.O.R. (Aprender Mientras Olvidas Recordar) .
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 26 de juny i 3 de juliol a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

25 de juny 2019

Cites literàries


La fulla aferrada a la branca
desitja el cop de vent
per enlairar-se...
Versant en femení, de Carme López
 .
Em cou en la ferida oberta
la dissort amarga dels teus dies.
Quadern per a Joan, de Manel Alonso i Català
 .
Calla cor meu, que tot somni emmudeix
En un excés de paraules.
Poemes d'Abissínia, d'Albert Gavaldà
 .
Entre els dits premo
la gota acumulada,
llàgrima dura.
Una mar degota, núm. 12, de Ferran Cerdans
 .
Massa sovint habito el record
dels dies que vindran.
Coses que passen, de Josep Civit i Mateu

24 de juny 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre 10/16 Sesca

L'any 2018, en motiu del 80 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
SESCA
Les llàgrimes que no es ploren del tot li eixuguen la mirada, i la llum del delta perd tota la màgia, i els camps d’arròs es vinclen. “On et porten, aquests hòmens, on et porten?”, cridà mentre l’ombra del seu marit empetitia en la distància. I després silenci, i el dolor d’una pèrdua que ningú no avala. Abans de portar el dinar a son fill, amagat al rebost, s’assegura per la finestra que ningú no els veu. “No pateixis, això ja s’acaba, tot tornarà a ser com abans”, li diu, o es diu a ella mateixa, però en veu molt baixa.

23 de juny 2019

JOC LITERARI: LA MOSSEGADA DE LA MOSCA NEGRA

Fa temps que no us plantejo un dels meus jocs literaris, en què proposo escriure un text. En aquesta ocasió us proposo que escriviu un breu conte o una poesia, al voltant d'aquesta notícia, especialment del fragment que diu:

Cal recordar, que la mosca negra no és una espècie invasora sinó autòctona, però no se sap per quin motiu de sobte va canviar el seu comportament i començà a picar als humans.

Per tant, us proposo que doneu la vostra versió.

La taverna del Negre, de Autors, Jesús Moncho



PREMI ISABEL DE VILLENA DE NARRATIVA EN VALENCIÀ
XXXVI PREMIS CIUTAT DE VALÈNCIA
Bromera Edicions, 2019
Sinopsi
Andreu Faraig és enviat a les Amèriques com a delegat permanent de la casa Galiana per ordre del seu amo, don Gaspar Galiana de Serafina. Així, es veu forçat a abandonar les terres valencianes i a allunyar-se de sa mare i la germana, la seua única família. Però el seu nou destí el separa, a més a més, d’Elionor Galiana, la seua jove estimada. Obligat a portar endavant una escomesa que preferiria evitar, prompte descobreix que la càrrega de la Santa Marta, la goleta en què s’embarca i que ha jurat vigilar, no està conformada només per teles i teixits, com calia esperar, sinó que inclou també un nombrós grup d’homes i dones provinents d’Àfrica, llestos per a ser venuts com a esclaus. Andreu Faraig lluitarà contra tot plegat.
En La taverna del Negre, Jesús Moncho presenta una història ambientada en la carrera d’Amèrica del s. XIX, des de les terres de València, en la qual també se’ns relata el curiós origen de la tradició xocolatera de la Vila.

22 de juny 2019

complicitat fàcil



Dos col·laboracions amb l'amiga Sílvia Panisello en poc temps.
El mes passat a Els Ports Natura i Art, quan acceptà el repte improvisat de fer el paper d'interferència, de molèstia a la meva acció poètica mentre recitava noms d’animals i plantes del Port, com es pot veure en aquest vídeo
I avui, a l'homenatge a Manuel Pérez Bonfill, fent el joc invers, mentre llegia un conte ple d'amor. En tottes dues ocasions sense necessitar assajar ni concretar gaire la seva participació, perquè partim d’una gran complicitat i confiança.
Gràcies, Sílvia, per fer-ho tot tan fàcil i tan bé. 

21 de juny 2019

Quan la llum es filtra per l'escletxa


Quan la llum es filtra per l'escletxa,
quan l'escletxa és la llum.
.
Inspirat en una fotografia de Robert García Pano, del seu llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó.

20 de juny 2019

Beneït Manuel Pérez Bonfill












El col·lectiu diLLUMS d’arts al forn tenim algunes característiques que ens agrada remarcar: ens agrada sumar, ens tenim estima mútua, tothom col·labora amb generositat i amb el seu estil, volem difondre la cultura en general, i la cultura ebrenca en concret, i ens agrada ajudar la gent que comença.
I una altra característica és que ens agrada homenatjar els nostres grans. Avui, un cop més, i en motiu del primer aniversari del seu traspàs, hem homenatjat l’estimat Manuel Pérez Bonfill.
L’acte ha estat pensat, coordinat i dirigit per Emigdi Subirats, i ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Tortosa, Òmnium Cultural, i totes les universitats amb presència a Tortosa: URV, UNED i la UOC.
L’acte ha tingut lloc al carrer Hemingway, en motiu que Manuel Pérez Bonfill va escriure sobre ell (el llibre que es va publicar l’any passat amb textos en castellà es titula Hemingway), i per la seva proximitat al refugi antiaeri, a l’antic cinema Fèmina  i a “l’ensanche”.
Ha estat una visió en petites píndoles de la polièdrica vida cultural de Manuel Pérez Bonfill, amb aquestes participacions:
Sílvia Panisello recita “Els amants”.
Lluís Martin Santos, petit monòleg de Hamlet.
Carme Abril recita un paràgraf narratiu de “La fira de sempre”.
Joan Panisello mostra ensenya els dibuixos de Ferran Vilàs del llibre Giny d’aigua
Jordi Mulet i un grup de músics interpreten unes jotes sobre el nostre professor de sempre.
Jesús M. Tibau llegeix un paràgraf d’Abusos del ritual, amb la col·laboració de Sílvia Panisello.
Montse Boldú recita un sonet del Rector de Vallfogona.
Montse Pallarès llegeix part d’una carta de Manuel Pérez Bonfill.
Conxita Jiménez recita el poema “Beneïts”, de Manuel Pérez Bonfill.
Manel Ollé recita un text autobiogràfic de l’autor.
Tomàs Camacho llegeix un poema de Goytisolo.
Josep Bayerri llegeix breu text d’homenatge escrit per Emigdi.
Emigdi Subirats, Jesús M.Tibau i Ernest Redó dialoguen sobre Manuel a l’estil dels col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

I tot acompanyat per la guitarra de Jordi Audí.
Per a finalitzar l’acte, Jordi Mulet i el seu grup canten un parell de cançons amb un to festiu que li hauria agradat a Manuel Pérez Bonfill.

.
Més fotos de l'acte en aquest enllaç.
Fotos aerispixel
Imagina ràdio 
Primera Columna de Canal 21 Ebre
Canal Terres de l'Ebre
Canal 21 Ebre
Escrit d'Emigdi Subirats L'humanista Manuel
Diàleg a l'estil dels col·loquis, escrit per Emigdi Subirats
Diari de Tarragona, Marina Pallás
Article de Josep Bayerri

18 de juny 2019

Cites literàries


Quan un no vol tornar al lloc d'on prové, sovint és preferible desconeixe'n la causa.
Nou illes al nord, de Mònica Batet
 .
Un ganivet talla encara que no es faci servir. Només d’agafar-lo ja talla.
La natura exposada, d’Erri De Luca
 .
"A la Montse li agradava Pink Floyd! No ens en sabíem avenir! Per fi el món semblava que tenia la intenció d'ajustar la seva velocitat de rotació a la nostra vida."
Tant de bo fóssiu aquí!, de Fede Cortés
 .
Hi ha una òliba en un ametller vell que fa les ametlles amargues perquè fa massa temps que ningú no el cuida. La vida és això: anar avançant de cap a l’amargor final.
Terra aspriva, de Sebastià Bennasar
 .
Descriure la realitat em semblava una empresa inabastable, i inventar-me-la, una temeritat.
Projecte tothom, de Maiol de Gràcia

17 de juny 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre, 9/16 Marco

L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
MARCO
Les vinyes, que tant li recordaven la seva Itàlia els primers dies, sembla que es cargolin sota el pes de la calor, mentre el so constant i hipnòtic de les cigales sura entre els pensaments. No sap quant de temps resta immòbil, sense aquella energia amb què inicià l’aventura; i els ideals i l’èpica, no recorda el moment exacte en què es fongueren. El sol ja li toca els peus, caldria bellugar-se. Una abella, potser molesta per la seva presència, vola prop del seu rostre. Per un moment pensa matar-la, però no ho fa.

16 de juny 2019

La natura exposada, de Erri De Luca



Bromera Edicions, 2019
Sinopsi
En un poble allunyat a les muntanyes, un escultor que coneix molt bé la contrada comença a passar persones clandestinament d’un costat a l’altre de la frontera. No ho fa a canvi de diners, i això crida l’atenció d’un dels viatgers, un escriptor que explicarà la seva història. Els mitjans, interessats per la notícia, volen saber més coses de l’escultor, que decideix marxar a un poble a la vora de la mar. Allà, el mossèn li fa un encàrrec d’allò més particular: restaurar una estàtua de marbre que representa el mateix Jesucrist i dotar-lo de sexe.
Amb el seu estil personal, Erri De Luca reflexiona en La natura exposada sobre la presència de la religió en les nostres societats, però també en les nostres vides, i més encara sobre els límits entre allò sagrat i allò profà, entre la bellesa humana i la bellesa divina.
Alguns fragments:
Perquè la mort sigui justa, ha de ser igual la manera de morir, la seva maner d’estrènyer. No es pot dir , com afirma el poeta persa, que la mort és justa perquè colpeja tant el pobre com el rei.
 .
Un cop apagada la flamarada, tornàvem a ser els mateixos d’abans. Però aquesta vegada estem sobris i no hi ha cap abans on poder tornar. Un ganivet talla encara que no es faci servir. Només d’agafar-lo ja talla. Mires l’altre a la cara i ja ha tallat
 .
A vegades tinc el desig d’agafar un arbre amb les mans, Tinc la sensació de notar cim li circula la saba. Et molesta si et comparo amb un arbre?
 .
 -No tinc clar si ets molt savi o molt estúpid.
-Soc vell, un camí entre el cos i la seva ombra.
-Doncs jo et trobo molt cos i molt poca ombra
 .
Em respon que els homes volem escorcollar els límits de l’univers.
-Sembla que no ens correspongui-li dic jo.
-Exacte, però no tenim llibertat d’aturar-nos. Pertanyem a una espècie implacable.
 .
Em sorprenc dient bestieses. Combinades amb la cara seriosa que faig la fan riure. Un home se’n pot enorgullir, de la rialla d’una dona. O potser riu per fer-me content, per una mena de compassió més desconeguda.
 .

No està bé treure’s importància per no molestar els que ens envolten. Estem fets per resplendir, tal com ho fan els nens


15 de juny 2019

12a Jornada Literària de Cornudella de Montsant


La Jornada Literària de Cornudella de Montsant arriba ja a la 12 edició. Enguany tindrà lloc el 13 de juliol, amb el següent programa:
.
17.30h. Celler Cooperatiu
Copa de vi, obsequi del Celler, i Inici de la microruta literària, amb fragments de Joan Brossa, i actuació poètica de Sergi Quiñonero. 
 .
18.30 h. Al Casal Jaume I. C. Sant Isidre
Presentació de llibres i lectura de fragments:
 .
Sílvia Mayans, Cendra
Joan Pinyol, Avi et trauré d'aquí
Sergi Quiñonero, Pasar un poema por el ojo de una aguja
Maria Carme Roca, El far
 .
I tot amb la companyia lúdica i musical de Pili Cugat i Carlos Lupprian
.

.
I ara una mica més d'informació de cada participant:

SÍLVIA MAYANS  
(Barcelona 1969) El 2009 va deixar Barcelona per viure a la Terra Alta on paisatges, pobles i gent li servirien d’inspiració. El 2012 és finalista del premi Ferran Canyameres amb “Cap llàgrima sobre la tomba” (Pagès Editors 2014), primera novel·la de la saga protagonitzada pel detectiu casual  Elíades Bel, que continua amb “Cendra” (Pagès Editors 2016).
Ha participat en els llibres col·lectius “Barcelona, viatge a la perifèria criminal” (Al Revés 2017) i “Assassins de l’Ebre” (Llibres del delicte 2019).
Té en ment la tercera novel·la de la saga i altres projectes com l’ÀNIMAlari, on amb la il·lustradora Sílvia Franzoni, fan una incursió poètica que explora el costat més fosc de l’ànima humana.
 .
(Capellades, 1966) És llicenciat en Filologia Catalana per la UB, catedràtic d’Ensenyament Secundari i escriptor. Des de fa trenta anys és professor de Llengua Catalana i Literatura. “Avi, et trauré d’aquí!” és el seu dinovè llibre, després de reculls de contes, com Avinguda Capri i Pilota de set, de reculls de microcontes com Noranta-nou maneres de no viure encara a la lluna i Micromèxics, de novel·les com Ningú no mor i El mar de les ombres, a més de biografies i materials didàctics a propòsit d’obres d’autors com Pere Calders, amb qui mantingué una relació epistolar durant deu anys que es va convertir en el seu estímul literari.
 .
(Barcelona, 1968) Artista visual i poeta, performer, en actiu desde 1993. Es pot seguir la seva trajectòria i obra a diverses antologies, llibres i revistes de poesia visual, catàlegs i internet. Exposa individuament o col·lectiva i recita y executa accions poètiques sobre els escenaris. Ofereix també de forma habitual xerrades sobre el seu treball. Curador al 2011 i 2012 de la convocatòria de land art, “Poblet. Natura i Art” (Paratge Natural de Poblet), que tindrà també la seva continuació al 2019 al mateix espai, i entre 2016 i 2019 com a “Els Ports. Natura i Art” (Parc Natural dels Ports). Actualment resideix a Els Guiamets.
(Barcelona, 1955)Llicenciada en Història i en Filologia Catalana.
L’any 1997 va publicar la seva primera obra. Amb més d’una cinquantena de llibres publicats, ha conreat la LIJ, el conte curt, l’assaig i la novel·la. Pel que fa a la novel·la s’ha especialitzat en novel·la histórica.
Ha obtingut diversos premis literaris com el Lola Anglada, el Barcanova, el Nèstor Luján, el Bancaixa o el Joaquim Ruyra. La seva novel·la A punt d’estrena va rebre el Premi “l'Illa dels llibres” per votació popular. L’últim premi ha estat el Prudenci Bertrana per la novel·la “El far” (Columna, 2018).
 .
LURDES MALGRAT I ESCARP
(Lleida). La passió per les lletres és una constant en la seva vida. És autora dels llibres de poesia Amat, Terra fonda, i Senyals a la costa i de la novel·la El secret de les terres roges. Com a dramaturga destaca l’obra de teatre Refugiats (2011). En el camp de l’assaig, ha realitzat estudis de l’obra de Diego Ruiz, Josep Anton Baixeras i Jordi Tiñena. Actualment és professora de llengua catalana i literatura i participa en l’associacionisme literari del Camp de Tarragona: dirigeix l’Escola de Lletres de Tarragona i és membre de La Gent del Llamp i de l’APELLC.
 .
PILI CUGAT
Cantant, Actriu, Poeta, Guia Turística. Al 2014 presenta el projecte de representació teatralitzada i cantada: “La jueva de Tortosa”.
Com a poeta ha col·laborat amb el llibre “Dona Poesia” i està a punt de sortir publicat el seu llibre  “He obert els ulls”.
 .
CARLOS LUPPRIAN
Guitarrista, compositor, guionista. Estudia Jazz a l’AMMJ,  i composició i electroacústica a la Fundació Phonos. Ha estrenat obres a reu del món i col·laborat estretament amb Fernando Krahn i J.M. Mestres Quadreny.
 Al 2015 Pili i Carlos comencen a treballar plegats en  projectes teatrals i musicals on destaca el seu espectacle Jocs d’Aigua.
.
Notícia a Ebre digital

14 de juny 2019

testimoni d'història massa antiga


Que les teves pedres no siguin testimoni sols
d'història massa antiga;
reneix, Tortosa
.
Inspirat en un dels gravats de Carme Boix, exposats a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, tot el mes de juny

13 de juny 2019

Quan la línia no és frontera


Quan la línia no és frontera entre les emocions, 
sinó frontissa.
Cada textura, cada color,
és mitja part del mateix mapa.
.
Inspirat en una fotografia de Robert García Pano, del seu llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó.

12 de juny 2019

Carme López i Àngel Martí ens visiten a Tens un racó dalt del món



Carme López i Àngel Martí ens visiten a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre. En una agradable conversa a tres parles dels seus llibres: Versant en femení, de la Carme López, (o de Sentiments trencats com és coneguda a les xarxes), un poemari dividit en tres parts (sensacions, reflexions i sensualitat); i d'Àngel Martí comentarem el seu poema Llunes de vellut i marbre, i el recull de contes De part certa, a més del molt recent Lo parlar calero.
Però hi ha molt bona relació entre els dos autors, i s'intercanvien lectures, i parlem de tot allò que ens mou a escriure.
Abans parlem amb Robert García Pano, que acaba de publicar el seu primer llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó, on posa en comú la fotografia i la poesia.
I les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 12 i 19 de juny a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

11 de juny 2019

L’any que vaig assassinar Rita Barberà, de Sebastià Bennassar



Adia Edicions
Sinopsi
Tots sabem que Rita Barberà va ser assassinada. Igual que el líder de Nirvana, Kurt Cobain, i tants d’altres misteriosos accidents i morts sobtades. Ara el seu assassí ens explica en primera persona com du a terme l’encàrrec immediatament posterior a la liquidació de la política valenciana: ni més ni manco que carregar-se uns quants escriptors i editors per intentar salvar la indústria editorial de la desfeta. Aconseguirà el seu objectiu, explicar-nos l’ofici i desfer-se de les ingerències professionals? Sebastià Bennasar torna a mesclar, sang, fetge i literatura en un thriller literaripolític on tot és el que sembla.


10 de juny 2019

Personatges de la batalla de l'Ebre 8/16 Jaume

L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
JAUME
La cruïlla és transcendental, però tant? Molts camins la travessen, de pas a Vilalba dels Arcs, a Gandesa a La Fararella, a Corbera. I molts camins hi han acabat. Massa vides com a preu per a assolir un cim tan humil, la cota 481. És el mig del món potser? El pes que decanta la balança entre els punts cardinals? Tornar a la terra antiga era el seu desig, lluitar per les velles tradicions. La sang no té color, o no n’hauria de tindre.

09 de juny 2019

Germà gran, de Mahir Guven



PREMI GONCOURT A LA MILLOR PRIMERA NOVEL·LA
Bromera Edicions, 2019
Sinopsi
El germà gran és conductor de VTC. Tancat onze hores al dia a la seva “cabina”, connectat permanentment a la ràdio, reflexiona sobre la seva vida i sobre el món que s’estén a l’altre costat del parabrisa. El germà petit ha viatjat a Síria mogut per l’idealisme. Enrolat com a infermer en una organització humanitària musulmana, fa mesos que no dona senyals de vida. Aquest silenci angoixa el pare i el germà, que continuen fent-se una pregunta sense resposta: per què ha marxat? Una nit, sona el timbre de la porta. El germà petit ha tornat.
En la seva primera novel·la, Guven alterna un humor imaginatiu i una gravetat imposada per la qüestió del terrorisme. Explora el món dels conductors aixafats per la soledat que lluiten per sobreviure, però també descriu el món dels que han marxat a fer la jihad a Síria: la reglamentació, la lluita, la impossibilitat de tornar a França... Emergeix així la contundent història d’una família francosiriana en què el pare i els dos fills tracten d’encaixar en una societat que no els ofereix gaires oportunitats.


08 de juny 2019

QUIN TIPUS DE PERSONA SOU?

Semàfor de vianants amb botó perquè es posi verd. Hi ha gent que espera.
QUIN TIPUS DE PERSONA SOU?
A) Qui arriba i espera tranquil·lament.
B) Qui tem que ningú hagi premut el botó, però no ho fa per vergonya.
C) Qui no pot resistir la temptació i el prem.

.
resultat enquesta a twitter i facebook

Quina ràbia!, d’Anna Esteve



Quina ràbia!, d’Anna Esteve
Il·lustracions de Eva Sans
Baula Edicions
En Nil està ENRABIAT i treu foc pels queixals: ha fet una maqueta esplèndida, però s’ha trencat per accident. Passen els dies i en Nil continua enfadat amb tothom i de mal humor. Sort que la Colla Pessigolla li fa costat i l’ajudarà a canviar l’estat d’ànim i a buscar una solució.

07 de juny 2019

Qui improavisa no és traïdor.

06 de juny 2019

Generació #LoRiuÉsVida, d'Àlex de la Guia i Núria Caro


Biografia del jovent en temps de lluita a les Terres de l’Ebre
Cossetània Edicions, 2019
Sinopsi

Fa 18 anys va néixer la Plataforma en Defensa de l’Ebre, un fet que va marcar un abans i un després en la gent de l’Ebre. Gràcies a la lluita de la PDE es va despertar un sentiment de territori, un orgull ebrenc i una identitat ebrenca, que fins aquell moment no s’havia vist. La PDE va ensenyar als ebrencs i les ebrenques que existien i que si s’unien podrien aconseguir els seus objectius. Tot i això, la lluita a l’Ebre no s’ha limitat a defensar el riu; els darrers 18 anys s’hi han patit moltes altres agressions. De fet, un bon resum del llibre seria la frase de Pepet i Marieta «No arriben les subvencions, ni trens a les estacions, només grues, parcs eòlics, nuclears i camps de golf». Aquest llibre és el relat de la majoria d’aquests atacs a les Terres de l’Ebre i la lluita que es va dur a terme per frenar-los, és la biografia i la mirada d’una generació que va créixer enmig de les protestes socials. Així mateix, aquest llibre vol aportar una mica d’esperança per al futur del territori i el seu jovent, que és la principal riquesa de tots els territoris i ha de ser el seu motor.

Sobre Un escriu

Descobrir cinc anys després que han escollit tres fragments d'un dels teus poemes en un blog, acompanyats de fotografies.
En aquest aquest del meu poema Un escriu, amb què vaig participar a la V Mostra Oberta de Poesia a Alcanar.
Regals

05 de juny 2019

diLLUMs d'arts al forn, trobada de juny














El passat 3 de juny, nova trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa, un col·lectiu que no para de créixer amb noves incorporacions que assisteixen per primera vegada a les nostres trobades, que combinen el bon menjar, el bon beure i la bona conversa, amb diverses i variades intervencions artístiques i culturals, dins d’un ambient relaxat i lúdic.
En aquesta ocasió batem el nostre rècord amb 51 persones participants que vénen de lloc tan diversos com Falset, Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita, Alcanar, Amposta, Roquetes, Móra d’Ebre, Campredó, Mas de Barberans, Jesús, Gandesa, L’Ametlla de Mar, L’Ampolla i Tortosa. Molta gent amb ganes de compartir:
Comencem de forma espectacular, amb un tast de dos vins gentilesa del celler Essència de Lluna, de Gandesa. Vins eleaborats de forma artesanal i seguin el cicle de la Lluna.
Sisco Lahosa comenta l’article mensual proposat: Autoajuda per a "instagramers" en el qual se'ns convida a plantejar-nos, de manera urgent, algunes preguntes i reflexions sobre el camí que està prenent el consum cultural. L'article el signa Anna Petrus, cineasta al diari Ara.
Raimond Aguiló i Agustí Masip vénen per primer cop des de Falset i ens llegeixen un dels seus poemes.
Robert Garcia Pano ens llegeix un poema del seu llibre Papa, no vull que et tanquin a la presó, i ens explica el per què del títol. També ens convida a participar fent alguna activitat, aprofitant les exposicions de fotografia que fan a la Cisterna del vall d’Alcanar.  
Àngels Puente i Lluís Gutiérrrez, que també venen per primer cop, ens llegeixen un dels seus poemes.
Maria Espina Nielles, del grup Poemes al vent, ens comenta el Festival de Poesia que tindrà lloc a Gandesa.
Joan Ortí, que també s’estrena, ens parla de l’associació Maestrat viu, i de la programació d’activitats que preparen per a l’estiu.
Jordi Mulet també es presenta com a nou president de l’associació Amics dels castells.
Roser Panisello ens explica la iniciativa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de convidar els artistes ebrencs a aportar la seva obra per a una exposició conjunta. Dates per a presentar les obres, del 26 al 28 de juny.
Emigdi Subirats ens avança l’homenatge a Manuel Pérez Bonfill, el 19 de juny, primer aniversari de la seva mort.
També expliquem que, gràcies a la mediació de Mercè Falcó, el 15 de juliol tindrà lloc al Forn de la Canonja un recital tertúlia de Josep Pedrals, sobre el seu llibre Els límits de Quim Porta, que anirà acompanyat d’un sopar. És a dir, que el juliol hi haurà una doble trobada dels diLLUMs.
Informem de la presentació el 6 de juny, al campus de la URV, del llibre de qua han editat de Zoraida Burgos, juntament amb la Univeritat de Lleida.
Informem del festival Poetitzat que tindrà lloc a Tarragona el 16 de juny, i on es convida a participar.
Com ja és tradició, sortegem regals: tres exemplars del llibre Amposta, coordinat per Emigdi Subirats; Joan Panisello, obra 1975-2006; Negre estalzí, de Francesca Aliern, i Postres de músic, de Jesús M. Tibau.
I el tradicional cremat d’Agustí Forner.
La propera trobada, l’1 de juliol. Si voleu assistir, aviseu amb la màxima anterioritat possible a dillumsdartsalforn@gmail.com o a través de les xarxes socials on tenim compte (twitter, facebook, instagram)
.
Més imatges en aquest enllaç 
Crònica de Joan Ortí

04 de juny 2019

Tots els dies surt el sol; no tots els dies hi entra.

03 de juny 2019

Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica, de Vicent Dasí


Bromera Edicions
Sinopsi
Després d’haver cursat els seus estudis en un programa especial d’alumnes superdotats, Jonathan D. Garcia, resident de pediatria a l’Hospital General de València, afronta la primera guàrdia nocturna de la seua carrera professional amb ganes de demostrar a tothom la seua vàlua. En la que serà recordada per molt de temps a la ciutat com «la Nit de la Tempesta del Segle», un per un passen per la seua consulta d’urgències una sèrie de peculiars pacients amb una patologia col·lectiva inclassificable: tots ells estan transformant-se en monstres del cine clàssic de terror. Jonathan, més conegut com Doc Doggie, investigarà aquest curiós cas sense saber que el seu passat, però sobretot el seu futur, està estretament relacionat amb aquest misteriós esdeveniment.
Doc Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica és una novel·la juvenil que escapa a les convencions del gènere, farcida d’homenatges a pel·lícules que formen part de la cultura popular –com Taxi Driver, Star Wars o Caçafantasmes–, i també a conegudes sèries de televisió i a films clàssics del gènere de terror.

Personatges de la batalla de l'Ebre 7/16 Exequiel

L'any 2018, en motiu del 70 aniversari de la batalla de l'Ebre, Ebrejocs va publicar el llibre Ebre, relats d'una batalla, on 16 autors/es van escriure relats basats en 16 personatges de ficció, d'ambdós bàndols i de tots condicions. Jo, com a nota discordant, vaig escriure 16 microcontes basats en aquests personatges, que aniré publicant cada setmana amb l'etiqueta batallaEbre.
.
EZEQUIEL
“A sus órdenes, mi sargento”, respon amb una contundència sense fisures, amb una fe que el portaria a l’altra punta del món on, de fet, gairebé ja hi és. El paisatge de secà, esquitxat de vinyes i oliveres, no li és estrany, li recorda el seu Badajoz natal. Però no hi fa res, perquè ara el seu món no és fet de terra, ni de pols, ni de rames eixutes; ara la Legión és casa seva, el seu futur, un mirall on poder crèixer. “A sus órdenes, mi sargento”, i no es mourà d’aquell cim fins noves ordres. No es mourà.

02 de juny 2019

Nou illes al Nord, de Mònica Batet



Nou illes al Nord, de Mònica Batet
Més llibres, 2019
Sinopsi
Puc explicar una història que no em pertany? De què puc parlar i què em puc estalviar? Aquestes són algunes de les preguntes que es fan els sis narradors d’aquesta història, que ens parla d’un passat que potser no ho és tant, d’unes illes que tot i ser properes semblen les més llunyanes del món, d’uns arbres exòtics que floreixen inexplicablement durant les nits blanques en un únic poble de l’illa de Skogen, del ferri que els seus habitants agafen els diumenges d’estiu per passar el dia al continent, de com sovint gosem opinar sobre el que desconeixem...
Però, més enllà del paisatge nòrdic lluminós, aquestes veus ens expliquen com, per un seguit de casualitats, una mestra amb una cicatriu, un viatger professional, un negociador d’arbres i un home estranger d’origen incert coincideixen sota aquests arbres i teixeixen aquesta història que és, en definitiva, una història d’amor.
«Mònica Batet és un privilegi per a la literatura catalana. La frase, amb tota la grandiloqüència que expressa, no surt a cop calent i tal com raja, sinó que és meditada...»
Sebastià Benassar, El Punt Avui
«A qui s’assembla més Batet és a ella mateixa, que en el primer llibre, L’habitació grisa, ja creava un ambient tancat i obsessiu, ple de secrets.»
Vicenç Pagès, El Periódico
«Nou illes al nord és un calidoscopi de veus, una faula d’atmosfera magnètica que ens aboca a una sincera reflexió sobre les relacions humanes.»
Anna Maria Villalonga
.
Comentari
Quart llibre que llegeixo de Mònica Batet, amb una devoció que no para de crèixer. En aquest enllaç podreu llegir els comentaris fets amb la lectura d’anteriors llibres, L’habitació grisa, No et miris el riu, Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres.
Ara, amb Nou illes al Nord, repeteixo les mateixes sensacions, la hipnòtica atmòsfera que amara les seves novel·les, que recomano apassionadament, la personal manera d’explicar-me històries a retalls, des de diversos punts de vista, regalant-me l’oportunitat d’esforçar-me per descobrir nous paisatges que potser s’inventa, o potser no, m’és igual, només vull que els personatges continuïn desvetllant-me, subtilment, les seves emocions, mentre la trama es macera lentament, girant sobre si mateixa.
Com a lector, gaudeixo cada pàgina; com a escriptor, m’inspira.