Fragments de contes: Mestressa de l’aigua

Avui és el Jubileu de Siurana i els cornudellencs, tot i ser lluny del poble, ens en recordem d’aquest dia. Per a mi, Siurana és el lloc més màgic del món i un dels més bells. Aquesta afirmació és totalment subjectiva, en sóc conscient, i precisament per això té tant de valor. En homenatge a aquest dia, avui transcric un fragment del meu conte "Mestressa de l’aigua", del recull Postres de músic.

"Tot i la discreció de les formes, destaca en el seu mirador de privilegi, amb el riu Siurana més avall dels seus peus, lliscant a la vora dels cingles, sense pressa per anar a descansar a l’embassament que l’acarona. Tot el voltant és ple de turons i muntanyes velles, com vaixells en plena batalla, però que ara reposen a l’espera d’un flautista que els desperti. De totes elles, destaca el Montsant, com un gegant cansat i adormit que amb la dolçor del seu rostre ja no espanta cap nen."