Mon pare tenia una furgoneta blanca. S’ha anat fent vell i els metges no el deixen conduir. Per tot això, la furgoneta, als baixos de casa, li feia més nosa que servei. Em va demanar que me l’emportés i em va explicar unes simples instruccions sobre el seu funcionament. En el moment d’engegar-la, abans d’acabar de donar el contacte, havia d’esperar que el gosset se n’anés. Aquest petit detall no l’acabava d’entendre:
—El gosset?
—Sí, sí, quan poses la clau surt un gosset i has d’esperar que se’n vagi per a acabar d’engegar el cotxe.
—Sí, sí, quan poses la clau surt un gosset i has d’esperar que se’n vagi per a acabar d’engegar el cotxe.
Una mica intrigat vaig anar cap a la furgoneta i, en posar la clau al contacte, efectivament, va aparèixer el famós gosset de mon pare que veieu a la foto.
NOTA: Aquest post ja el vaig publicar el 28 d'agost de 2007, i avui el repeteixo en homenatge al meu pare, que està ingressat a l'hospital. Per aquest motiu aquests dies no visito ni comento tots els blogs que voldria, i aquest blog es manté actiu gràcies als posts que tenia programats.
Pareix una qualitat pròpia dels gossos. El meu gos fa alguna cosa semblant, borda quan el pare marxa al matí a treballar. Al tard quan ell torna, llavors si que surt al carrer, ja que sap que llavors si que es quedarà. Malgrat que és gran i t'embruta amb les potes quan corre cap a tu, sempre és agradable que algú et vingui a rebre, ni que sigui un gos.
ResponEliminaÉs molt divertit, el gosset del teu pare. Sovint tinc una mica d'enveja de la gent que tenen aquesta mena d'imaginació tan personal, tan seva, tan petita i tan gran a la vegada.
ResponEliminaQui sap quanta companyia pot fer un gos d'aquesta mena... mentre esperes poder engegar el cotxe, en breus segons!
Mai m'hi hagués fixat. Quina imaginació! :D
ResponEliminaM'ha costat uns quants segons veure'l.
ResponEliminaNi abs ni airbags... de serie un gosset que et vigila el cotxe. Quin luxe!!
Apropar al nostre imaginari allò que no entenem és certament curiós i, en aquest cas, encantador. Molt bó.
ResponEliminaHe d’anar a veure el meu “gosset” ràpidament, crec que no té potes...
ResponEliminaEntranyable visió la del teu pare.
una pronta recuperació de part meva i molt bona l'anècdota del gosset
ResponEliminasalut !!
Desitjarte una pronta i total recuperació del teu pare.
ResponEliminaQue el teu pare es possi bo sobretot. És curiós el d'aquest gosset.Sembla una insignificància, però deu tenir molts valors, un el sentimental pensant que un artilugi pugui fer un servei explìcit. Sempre és depren quelcom. Un gosset al cotxe... fantàstic. Anton.
ResponEliminaQue el teu pare es recuperi aviat !
ResponEliminaQue no sigui res !
Una abraçada !
Aquestes histories formen part de nosaltres i es recorden tota la vida :)
ResponEliminaUna ràpida millora per al teu pare... :-)
ResponEliminaMolt bona, m'ha costat vore'l :)
ResponEliminaRecords i ànims.
Que el teu Pare es recuperi ho desitjo de tot cor.
ResponEliminaFins aviat,
Espero que el teu pare es posi bé ben aviat.
ResponEliminaImma C.
Encara recordo la història en el seu dia la vaig trobar molt curiosa i divertida , és per això que en veure-la un altre cop m'ha sorprés. Molts ànims Jesús , per tu i la teva familia
ResponEliminaEspero que el teu pare millori ben aviat. Una abraçada
ResponEliminaCom en tants contes teus, m'has fet passar de l'alegria a la tristor en segons.
ResponEliminaEn moments difícils: Ànims company!