Moltes familíes estan fent la compra dels llibres de text del proper curs i, com cada any, apareix la polèmica sobre el seu cost elevat i la necessitat que l'administració es doni més ajudes per a assumir aquesta despesa.
D'aquest moment inicial del curs jo recordo el moment màgic d'obrir els llibres per primera vegada, tan nous, recent sortits de la impremta, de sentir la seva olor, de mirar una a una les imatges, de veure si els temes que vindrien serien fàcils o difícils.
Tot i deixar enrere el temps de les vacances, aquest moment d'obrir per primer cop els llibres era una Felicitat petita.
Ara em dol al cor veure com sovint els maltracten.
Sí, jo encara tinc aquestes sensacions quan els meus fills estrenen els llibres; a més a més, jo sóc d'aquelles que tenen el vici d'olorar els llibres quan els té a les mans.
ResponEliminaJustament aquest matí vaig a buscar els llibres de quart d'ESO del meu fill gran; els llibres de la petita el agafàrem el juliol, perquè així sembla que la despesa no és tant forta.
És veritat que el cost dels llibres és elevat perquè s'han de comprar tots de cop, però jo he fet un càlcul mensual i sortirien per uns 35€ al mes i, vist així, ja no em semblen tants diners. De moment, però, a les nou del matí d'avui em tocarà pagar 338€ de llibres per a un noi que, a més a més, no els valora massa.
Un apunt rapidíssim només per comentar la qüestió del cost dels llibres a l'inici de curs.
ResponEliminaA l'escola on van els nostres fills, entre el claustre de professors i l'AMPA hem posat en marxa, ja fa uns cursos, un programa de reutilització de llibres. Els resultats han estat sorprenents, tant pel que fa a l'estalvi econòmic familiar com pel sentit de respecte i responsabilitat que es pot transmetre als alumnes usuaris. Hi ha facilitats per part de l'Administració per posar-ho en marxa. Vol feina, dedicació i compromís, però val molt la pena.
A mi el que m'agradava del ritu d'anar a comprar els llibres era que els comprava amb ma mare, prò qui ens els folrava era mon pare. Quan els portàvem nous, mon pare treia un metro i els media més o menys per calcular el paper de folrar que havia de comprar. I quan ho tenia tot —llibres, paper de folrar, agulla per punjar les bombolles d'aire, el regle, un llapis i un drap—, ens assèiem cadascuna amb el seu piló de llibres i n'anava folrant, un d'una pila, un de l'altra, i nosaltres havíem d'ajudar! :)
ResponEliminaAquesta felicitat petita m'ha agradat molt!
La meua felicitat s'acaba quan em toca folrar los llibres dels dos xiquets.És una feina molt enganxosa.
ResponEliminaa mi m´ho diràs que le cost dels meus llibres a estat molt elevat i aixó que he triat assignature !!
ResponEliminaperò com tu dius la satisfacció que tens aut obris un llibre recient i nou de trinca es es impresionant
M'encantava l'olor dels llibres nous, i tot lo material nou. Era un dels moments més bonics del curs. Ara me pareix que no tenen tant cuidado en los llibres, quina llàstima.
ResponEliminaÉs un d´aquells records que em fan somriure. Quan anava a l´institut aprofitàvem els llibres de l´any anterior i l´estalvi era brutal. Llavors cada dos o tres anys es renovaven els llibres.
ResponEliminaJo tampoc he gaudit mai d'esta felicitat ja que a Anglaterra els alumnes no compren els llibres (en general).
ResponEliminaEls llibres pertaneixen a l'escola i el profe els reparteix un per cada dos alumnes al principi de la classe. Cosa que obliga a cuidar-los (duren anys i panys!) i, sobretot, obliga a prendre els apunts necessaris i/o escoltar el profe amb més atenció ja que a casa no tindras el llibre subratllat amb groc i rosa florescent (Ja ho sé que sembla més practic lo de subratllar pero jo encara em fa sentir malament quan veig un llibre ratllat).
Ja que estem en el tema ... tampoc compravem material, el coli repartia unes quantes llibretes i un llapis/boli etc tot aixo funcionava aixi fins Batxillerat on si que havies de rascar la butxaca.
Per a l'universitat la mitad dels llibres els vaig poder agafar de la biblio, i els altres de segona ma.
Mira, idees per als politics ....
Havent dit tot aixo, et dono tota la rao en que és un moment bonic obrir un llibre nou, cosa que vaig fer ahir mateix :)
Com molt bé has dit, era una felicitat petita el fet d'obrir-los i fullerjar-los amb l'il.lusió de qui comença una nova etapa.
ResponEliminaLa reutilització dels llibres a les escoles és una proposta que ja es va fer quan jo era a l'escola i no va tirar endavant, segurament per interessos economics d'uns quants. Em sembla, una idea excel.lent. Aixi les xiquetes i els xiquets aprendran a respectar els llibres, a compartir-los,...i a sobre baixarà el consum de paper. El dia que aquesta proposta s'oficialitze a les escoles (si es que arriba aquest dia) tindrem una altra felicitat enorme!
Home Jesus, el preu és força elevat. Altra cosa, és com es valorin els llibres.Però hi ha alternatives com algú ha fet veure. Les AMPES, com el cas de l'escola del meu fill, poden fer-se càrrec d'aquest tema i ajudar a les families. En el cas que conec, es barreja la compra de llibres nous i l'aprofitament dels llibres de l'any anterior que has d'entregar a final de curs. I els llibres de primaria, ens estant sortint per uns 60 € l'any. És una forma que els nens valorin i cuidin els llibres, i d'estalvi per les families i el medi ambient.
ResponEliminaAquells llibres nous i per descobrir eren un petit tresor.
ResponEliminaL'olor del forro, l'estoig nou, veure si seria difícil o no el temaria, escollir l'agenda...Hi disfrutava tant, digue'm repel.lent. Alguns llibres els heredava del meu germà, plens de dibuixos obscens i mal subratllats, d'això també m'enrecordo.
ResponEliminaSoc d'una època diferent. En mon principi no teniem llibre. Allò del sapo, rana, granot...
ResponEliminaPer no fer-ho llarg, que no em costa. Fins als quinze anys no vaig tenir llibres i ningú en tenia, un de sol per cada nivell i pasava de ma en ma.Jo em pregunto, Que faríem sense llibres, sense internet, sense...
Al racó del foc que ens ensenyin,
l'ensenyança del record parlat.
Tot costa, i de vegades no s'arriba, però per mí un llibre no més que et dongui un petit ensenyament és un tresor. Què farém sense llibres? Mireu jo em poso en el perfil estudiant i jubilat. I segueixo estudiant tant amb llibre com sense. Moltes coses es valoren quan no es tenen i després les aconsegueixes. Tots tenim problemes en la compra, però el benefici és immens.Ja sé que soc d'una altra generació, però ara encara que analfabet en inform.puc competir, declarar, explicar gràcies als llibre... i el que hi posa un. no divergeixo gens de vosaltres, ans reconec el sacrifici del pares per complir en el deure de l'ensenyança dels seus fills. Prou i perdoneu per la tabarra. Anton.
Jo m'identifico amb aquesta felicitat petita i hi afegiria a sobre la de folrar-los. Sempre m'ha encantat folrar els llibres, els meus i els dels meus fills.
ResponEliminaJo m'identifico amb aquesta felicitat petita i hi afegiria a sobre la de folrar-los. Sempre m'ha encantat folrar els llibres, els meus i els dels meus fills.
ResponElimina