No l’esperaves, no l’havies demanat, i la sorpresa de trobar-te’l a la vora del plateret, al costat de la tassa de cafè, et fa somriure, i intentes evitar que no es noti gaire que et fa tan feliç un simple bombonet de xocolata. Està embolicat amb un paper lluent. L’agafes amb les puntes de dos dits, com si no li volguessis donar importància, com si estiguessis pensant en coses més transcendentals mentre remenes la cullereta.
Llavors, et planteges un dels grans interrogants: te l’has de menjar abans, o després del cafè?
Quina és la vostra teoria?
Sempre abans. Prefereixo quedar-me amb el gust d'un bon cafè.
ResponEliminaSens dubte després. És el colofó final a un bon cafè i una cigarreta després d'esmorzar.
ResponEliminaJa veig que serà difícil posar-nos d'acord. El meu problema és precisament el dubte. Me l'acostumo a menjar abans potser per impaciència, però també m'agradaria de colofó final com en puji. No, no, no tinc espera. I el gust del boncafè al final... també m'agrada quedar-me'l
ResponEliminanananana... junt!!!! juuuuuuuuunt!
ResponEliminaQuan els dits es mouen superant allò que et diu el cap, cal fer cas als dits. Per tant, que actuin!
ResponEliminaJo no prenc café, o sigui que només la xocolata;)
ResponElimina