Us informo que he estat un dels finalistes de l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet TINET, convocat per l'Ajuntament de Tarragona, i que ha estat guanyat per Raquel Casas Agustí, de Vilanova i la Geltrú, amb l'obra Que no torni.
En primer lloc, cal felicitar la guanyadora, ja que té molt mèrit haver estat escollida entre els 241 relats que s'han presentat. A més del guanyador, el jurat han elegit 11 treballs finalistes que formaran part d'un recull de contes que l'any vinent publicarà Cossetània Edicions, entre els qual tinc el plaer que es trobi el meu conte La revolució.
Com la majoria de coses darrerament, m'he assabentat de la notícia a través d'un bloc: Amb els 5 sentits. Aquest és un premi al qual li tinc molt d'afecte, ja que també vaig ser finalista l'any 1998 i va representar que es publiqués per primera vegada un dels meus contes, emoció que és impossible d'oblidar.
Els finalistes que també veuran publicada la seva obra en aquesta ocasió són els següents. Des d'aquí una abraçada a tots:
L’últim sopar, de Roger Roig
Salt complicat, de Raquel Picolo
La revolució, de Jesús M. Tibau
Qüestió de paraula, de Núria Busquet
Comandament a distància, de Jordi Bordas
Un cos estrany, de Jordi Boladeras
Aquesta nit a la torre del marquès, d’Ivan Carbonell
Setanta euros, de José Manuel Blanco
Desficis, de Francesc Antoni Asensio
Omaha, de Susanna Sureda
Una altra carta, d’Anna Gorina
Moltes felicitats Jesús. Guanyar o quedar finalista no importa però estar entre els primers si que és important i més a la ciutat de Tarragona. Enhorabona!
ResponEliminaPer cert, Jesús, no aconsellis tan malament als teus amics o coneguts que llavors m'envien correus i volen que parli del meu blog. Mil gràcies!
ResponEliminaEnhorabona, Jesús.
ResponEliminaTé raó Óscar: guanyar o quedar finalista no importa, no té raó quan diu que està entre els primers sí que importa, el tema dels premis literaris és molt relatiu, i no hi ha millor satisfacció que la d'escriure, més enllà de que et guardonin o no, vaja és el que penso, i, també és millor parlar dels altres que de un mateix, comptar els premis és com comptar les gotes de pluja mai les tindràs totes, per tant res millor que gaudir de la vella dama humida des de la finestra en forma de mots que ens plouen dels dits mentre miram la seva vastedat a la que pobrets de naltres mai abarcarem ni mínimament. He fet una metàfora pluja versus literatura.
ResponEliminaVaja a mi no se m'acudiria mai dir he guanyat tal o qual premi, i en tinc una seixantena de premis d'aquests, dels quals em sento orgullós però no crec que els altres n'hagin de fer massa cosa i, si se n'enteren serà perquè la seva importància haurà repercutit i, un altre, mai jo ho farà públic.
Vaja jo ho veig així.
A. Guiu
Gràcies per les felicitacions, però estic d'acord en què no és tan important el fet de guanyar com el de participar, ja que significa que has escrit algun relat, i això és el que realment importa. Per això cal felicitar a tothom que es presenta a aquesta mena de premis i als organitzadors, ja que incentiven a escriure. Després, guanyar és una qüestió que depèn del moment, del jurat, etc. No s'ha de desanimar ningú per no haver guanyat un premi, al contrari, perquè l'autèntic valor és el fet d'escriure,expressar-se i aprendre.
ResponEliminaAixò sí, si guanyes, evidentment, et fa molt feliç i tens ganes de compartir-ho amb la gent que estimes, la família, els amics, els companys i els visitants al teu bloc.
Vaig tenir la sort de ser finalista d'aquest mateix premi ara farà un parell d'anys, també. Felicitats, Jesús!
ResponEliminafelicitats Jesus per quedar finalista...l'enhorabona...1
ResponEliminaFelicitats!
ResponEliminaL'any passat vaig ser finalista dels premis Recull i sé què se sent... una miqueta més i.... aixxx
Repeteixo: FELICITATS!!!